Paratext #55 amb Sarah Rinderer, Hanna Schaich, Albert García-Alzórriz i Claire Nichols

Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions d’artistes residents a Hangar així com d’artistes becats en el programa de beques d’intercanvi. En elles presenten, en diferents formats, projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb el propòsit de possibilitar la interacció amb els mateixos artistes. Així mateix, cada Paratext compta amb una figura redactora que posteriorment publica les seves impressions sobre la presentació en aquest bloc. En aquesta ocasió, la redacció anirà a càrrec de Mariona Moncunill.

La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 28 de juliol a les 18 h a la Sala Ricson d’Hangar.

Presentaran els seus projectes:

Sarah Rinderer (Beca d’intercanvi entre Bregenz i Barcelona)

El seu art visual i la seva literatura, les seves obres conceptuals i els seus textos en prosa, les seves publicacions artístiques i la seva poesia se centren en el mateix llenguatge, amb els seus espais en blanc i els seus espais intermedis. Els seus treballs, sovint basats en la investigació, examinen, reconstrueixen, transformen i tradueixen els sistemes lingüístics i els mitjans de comunicació contemporanis, creant així nous significats i definicions poètiques.

A Hangar continua la seva investigació artística sobre la qualitat poètica, política i performativa del sistema lingüístic universal de la comunicació marítima. El Codi Internacional de Senyals s’utilitza en la navegació des de finals de segle XIX per a les comunicacions visuals, sonores i per ràdio a llarga distància, especialment quan sorgeixen dificultats lingüístiques. Els codis alfabètics de banderes de senyals, codi morse, semàfor i senyalització a distància poden utilitzar-se per lletrejar missatges, així com per formar signes simples i arbitraris, que representen paraules i frases d’ell mateix significat en tots els idiomes.

Hanna Schaich (Beca d’intercanvi entre Bregenz i Barcelona)

Hanna Schaich és una artista queer de performance i multimèdia que viu i treballa a Berlín. El seu treball es basa en una obertura sense concessions i commovedora.

Al centre de la seva obra es troba la confrontació amb el seu jo més íntim i l’intent de construir ponts des d’allà cap al món exterior, per entaular un diàleg amb els altres. Investiga temes d’actualitat i lluita per l’acceptació de l’”alteritat”. Els seus vídeos reflecteixen un treball a cavall entre la documentació i la ficció, el comentari i la posada en escena. Els escrits i la veu en off d’Hanna estan motivats per un impuls autobiogràfic per plantejar preguntes sobre les nostres estratègies individuals de trobada amb la vida.

Albert García-Alzórriz (Estada curta)

Treballa a partir de la fascinació i l’estranyament que produeixen certs objectes i llocs. La seva obra s’ha exposat en esdeveniments i festivals internacionals com la Biennal d’Art de Venècia, el FID Marseille, el FID Buenos Aires i el Documenta Madrid, així com a institucions públiques com l’IVAM (València), el museu del Louvre (París) i el museu Hong-Gah (Taipei).

És graduat en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya i en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Actualment, cursa el Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis de la Universitat Pompeu Fabra.

Claire Nichols (Estada curta)

El treball de Clara Nichols sorgeix d’un profund interès per la materialitat i la col·laboració. Crea ecosistemes escultòrics que negocien els codis i ritmes dels llocs escollits i generen noves trobades performatives i interdisciplinaris. Des de 2017, ha estat desenvolupant un cos de treball en curs titulat Variations, a través del qual reuneix materials trobats i fabricats en un procés continu de fer i refer.

Claire se sent atreta pels materials rebutjats, que tenen una sensació d’estar atrapats en un bucle temporal entre l’abandonament i el potencial futur. Entre aquests materials es troben la grava, la farina, els maons, la llum, la fusta, els metalls, els miralls i les xarxes de pesca. Cada material té un sentit de la seva vida i funció passades, però també té una qualitat d’un altre món en la seva tactilitat visual i auditiva. Molts d’aquests materials no tenen una forma fixa: són munts de runa o farina que poden dispersar-se, xarxes de pesca que poden deformar-se, miralls que contenen reflexos transitoris i llums que poden crear ombres temporals. Ofereixen la possibilitat d’una relació evolutiva; configuracions gràfiques i geomètriques mòbils que obren un espai abstracte de possibilitats.

Funcionant més com a organismes que com a instal·lacions estàtiques, les variacions resultants són sistemes vius oberts a canvis d’estructura, material i equilibri. A cada iteració, Clara crea un “escena” escultòrica en evolució en la qual el moment improvisat de l’actuació esdevé un punt de trobada ritual per a l’escultura, la música i el moviment.

L’esdeveniment es portarà a terme seguint totes les mesures de seguretat.

L’assistència és gratuïta i es farà per ordre d’arribada.

Amb el suport de:

Imatge: Clara Nichols. The E.KA.TE Variations, 2020

Detall: composició en viu amb llum de torxa, vidre de mirall i materials trobats com farina, serradures, acer, teules i formigó en E.KA.TE, Nicòsia