PARATEXT #28 amb Claudio Correa, Rae Yuping Hsu, Victoria DeBlassie & Connor Maley, Mostafa Saifi Rahmouni
Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions dels artistes residents a l’Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals, sempre en dimecres, de 19 h a 21’30h. Diversos artistes presentaran en diferents formats projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb el propòsit de possibilitar la interacció amb els mateixos artistes.
La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 18 de juliol a Hangar a la Sala Ricson, a les 19 h. Presentaran els seus projectes:
El seu treball ha estat dedicat a un comentari crític de la Història, problematitzant dispositius de representació i estructures de poder en el context de la modernitat. També ha abordat les jerarquies a què estan sotmesos els subjectes, en l’anàlisi de discursos, pràctiques i tecnologies que travessen els vincles simbòlics i polítics entre Europa i Amèrica Llatina.
Aquest cos de treball és tant de recerca com de recreació de diferents formes d’emblemes institucionals i utensilis de període, sobre objectes no utilitzats que formen part de registres historiogràfics. A través de la recerca documental, ha re-materialitzat aquests objectes, per qüestionar la història geopolítica i visual de la Hispanoamèrica actual. La seva intenció és donar a conèixer les matrius de poder de la història en les diferents fases de l’occidentalització. El producte de les seves troballes són instal·lacions, collages, fotografies i vídeos, apropant elements d’una “escultura monumentalista” típica del “projecte modern”. Les seves estratègies formals subverteixen aquesta iconografia, caracteritzada per simetria, durabilitat i estabilitat, creant similes escultòrics i donant-los mobilitat.
Amb la seva tasca intenta donar compte de la banalitat i el narcisisme presents en la representació hegemònica del poder i la seva influència en la conformació de la identitat contemporània. Sota aquestes pautes, busca una interacció i encreuament de pràctiques visuals tradicionals amb dispositius tecnològics i digitals, ampliant la comprensió de la nostra realitat amb plantejaments que generen un espai crític de reflexió que implica diversos territoris, cultures i estètiques.
Artista de Taiwan que es va formar en el camp de la medicina de rehabilitació. La seva pràctica gira al voltant del cos, teixint d’un costat a un altre l’àrea grisa que defineix als cossos capacitats i discapacitats. Amb la seva pràctica busca negociar l’espai de lliscament dins del discurs de la suma i la resta per proposar que el cos i la seva alteritat sempre van ser un. Treballant a través de diversos mitjans, incloent-hi escultures cinètiques, vidre i materials biològics, crea “pròtesis” de coses que se senten com una mancança; d’interfícies íntimes i cos sense òrgans; de talls i teixit connectiu; del que és estrany i el familiar. Ella anticipa un procés d’esdevenir i mitjançant les seves obres qüestiona i explora el grau d’agència que la tecnologia permetrà al seu usuari, així com la intimitat i vulnerabilitat d’aquestes unions. On és el límit entre la persona i la pròtesi? On s’atura un i comença l’altre? Com entenem el nostre lloc i la ubicació en una multiplicitat d’enfocaments de les condicions sempre canviants de les fronteres i les fronteres? Va rebre un MFA de RISD, i diversos premis, beques i residències. Les seves obres han estat exposades en museus, galeries i festivals d’art, incloent el festival d’art digital de Taipei, el Museu Nacional de Belles Arts de Taiwan i el Museu Nacional d’Arts de Taipei.
Victoria DeBlassie & Connor Maley
Les seves recents col·laboracions examinen la intersecció entre les seves dos respectives pràctiques artístiques: les arts visuals i la ficció. A la pràctica artística individual de Victòria, opera com etnoarqueóloga, minant el seu entorn immediat per descobrir restes i detritus materials i allò que aquestes troballes diuen sobre la vida contemporània, els valors culturals i la seva relació amb la història. Recontextualitza objectes i materials descartats per crear obres que suggereixen l’excés de cultura material mitjançant la recollida d’escombraries i la recerca a través de la massa en constant creixement per desenterrar i crear un nou tipus de vitalitat. Els escrits de Connor es componen d’una canalització centrada en el llenguatge del trauma, el dolor i l’intent de recuperació del que es perd sota el pes de formes macroscòpiques i microscòpiques d’opressió, autoritarisme i altres sistemes de privació de drets, fent ús de la història, la política, i la teoria per col·lapsar el temps i la història en un tapís estrany, surrealista i desoladorament còmic on el llenguatge entrellaça tot en narratives que connecten als personatges amb els avantpassats, als personatges històrics amb els protagonistes inventats, exhumant el passat i inserint dins el present com un palimpsest. En col·laboració, uneixen els seus interessos per explorar com les capes de temps i història afecten la vida política, social i cultural actual.
La seva col·laboració actual explora com la llengua i la cultura estan connectades d’una manera tan inextricable que un podria afirmar que la llengua explica la història d’una cultura en virtut de la seva pròpia existència, i la presència contínua d’una determina la continuació de l’altra. Centrades en la llengua i la cultura catalanes, estan incorporant pràctiques socials, textos trobats, seqüències de prosa i fragments poètics escrits en diferents registres en una instal·lació per fer connexions sobre la importància i la conservació de la llengua. El seu projecte explora aquest concepte en general, però també de manera específica en termes de l’important paper del català a Catalunya, especialment en aquest moment crític, un lloc on la política lingüística de la regió per prioritzar el català i establir fermament 1 bilingualidad amb èmfasi en parlar català a les institucions catalanes ha estat atacada pels poders federals durant anys i que està sent atacada en aquest mateix moment d’una manera potencialment agressiva.
Va començar la seva formació a la seva terra natal a l’Institut Nacional de Belles Arts de Tetuan abans de traslladar-se a Brussel·les per completar un Màster en Escultura a l’ENSAV La Cambre. Des que es va graduar el 2016, viu a la residència d’HISK a Gant en el marc d’un postgrau.Utilitza la fotografia, la instal·lació, el vídeo, l’escultura i el so per crear peces franques i directes. Està dotat d’un instint per a les imatges i formes que suggereixen més del que es revelen a través de les seves múltiples capes d’interpretacions. Lluny de ser il·lustrativa, la seva intenció cau dins de l’abast d’una relació metafòrica i aborda les preocupacions universals en el món i les obsessions vinculades als forts llaços que lliguen la vida i la mort.
Categories: Activitats dels residents | Etiquetes: Paratext
