Paratext#30 amb Anna Irina Russell, Lucía Egaña Rojas i Tere Recarens

Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions dels artistes residents  a l’Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals, sempre en  dimecres, de 19 h a 21’30h. Diversos artistes presentaran en diferents formats  projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb  el propòsit de possibilitar la interacció amb els mateixos artistes.

La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 24 d’octubre a la Sala Ricson d’Hangar, a les 19 h.

Presentaran els seus projectes:

La seva pràctica artística parteix d’allò lúdic com a eina per a la investigació i aproximació a l’entorn més immediat. Treballa a partir de la creació de situacions absurdes per tal de descodificar les construccions psicològiques i socials establertes. L’interessa dinamitar les relacions que hi ha entre cos, espai i objecte des d’allò desconcertant i inusual, fent ús de les interfícies com a espai d’interacció.Tant en l’acció/performance o en les instal·lacions interactives amb les quals treballa, tenen un component de temps real i viu que entenent el públic no com un objecte sinó com un subjecte essencial que esdevé partícip de l’acció. La incertesa i la improvisació del moment fa que pugui descompondre, mutar i adaptar-se davant les reaccions produïdes a les propostes plantejades. Tot i que sovint utilitza la instal·lació, l’acció i el vídeo, la seva pràctica es desplega en diversos formats, tenint en compte el context de cada projecte.

El treball de la Lucía pot considerar-se estrany, carronyer i híbrid, i pot entendre’s com un posicionament, una activitat (discursiva-creativa), una metodologia i uns dispositius que adquireixen formes diverses. Experiments que van de les pedagogies informals (un taller en un centre cívic per exemple) a la publicació d’un text (en premsa, llibres, fanzines o en un blog), o de la realització d’activitats manuals (collage, artesania) fins a pràctiques de bruixeria domèstica (lectures de tarot o rituals), o fins i tot vídeos o instal·lacions en el seu estat més larvari.

Part del seu treball ha apuntat a donar compte de la importància de l’obertura dels codis, a explicar per què és necessari saber com es construeix un procés creatiu/polític/cultural i a qüestionar la lògica implícita després de la presentació de productes finals que oculten els procediments que els van fer possibles. L’obertura de codis es vincula amb el programari lliure, que uso com a eina material (ordinador i aplicacions), així com model epistèmic i polític (formes de treballar). En aquest sentit sí importa com faig el que faig i amb quin treball per parlar del que parlo, i com el que emergeix d’aquests processos manté una relació imbricada amb contextos, materials i persones. Ineludible esmentar els feminismes com a motor d’aquests processos.

Tere Recarens és una artista multidisciplinària d’Arbúcies que resideix a Berlín. Com a artista treballa a tot arreu i especialment amb gent fora de l’escena artística. Ella sent curiositat pel seu entorn i la societat. El seu treball és com un llarg viatge d’un lloc a un altre, enriquint cada projecte amb les trobades que realitza al llarg del camí. Camina de la mà per les carreteres de Bamako, Barcelona, París, Berlín i Teheran. Tere està viatjant a través del temps i les geografies, refutant les fronteres culturals i esborrant les que s’han aixecat entre la vida i l’art. La seva obra apareix com a seguiment de l’espectre ampli i ambigu que uneix i separa allò artístic d’allò no artístic, banyat en una sensibilitat que parla de l’art com a cosa sorprenent i divertida en què l’artista comparteix les seves experiències – la seva vida – amb l’espectador, recuperant el dualisme romàntic de l’art / la vida.
Més que de treball, és convenient parlar d’una actitud que no pretén educar sinó convidar l’espectador a participar. Perquè el joc i el treball in situ són constants en el treball d’una artista que combina la investigació i l’espontaneïtat’.