Floy Krouchi
Estada llarga
gener 2017 – abril 2018
Floy Krouchi (Paris + Terra incognita) 1971
Període de residència:
Estada curta: gener 2017 – abril 2017
Estada llarga: abril 2017 – abril 2018
Artista sonora i compositora electroacústica, Floy Krouchi treballa amb el so en les seves múltiples dimensions: plàstica, instrumental, abstracta, electrònica, multifónica, radiofònica.
Basades en l’enregistrament i l’arxiu de sons reals i en la seva transformació, les seves composicions esculpeixen territoris desconeguts, i depenen de la multifonia per crear espais augmentats explorant nous codis i analogies. Considera el so com una pràctica que impulsa la capacitat d’escoltar cap a dimensions invisibles, amb propietats alquímicas i catàrtiques. En la seva obra radiofònica, ha desenvolupat un procés de treball especial, entre el documental, la ficció i l’assaig: basat en l’enregistrament i arxiu d’entrevistes i sons reals i la seva transformació, utilitza la polifonia de veus (“plurivocity” per referir-se a Derrida) com una metàfora de la coexistència i la complexitat de les capes, i proposa un lloc calidoscòpic -o no- on la noció d’identitat i la seva deconstrucció són fonamentals. Tals nocions, com la genealogia, el gènere, l’origen ètnic, les fronteres, la religió, les nacions, són sovint revisades en els seus treballs i assajos de ràdio. També treballa amb fotografia, vídeo i multimèdia i concep projectes transdisciplinaris en els quals el so segueix sent l’element central.
Va estudiar literatura, va obtenir un màster en cinema i audiovisual, va estudiar i va aprendre composició electroacústica sota la direcció de G. Favotti, jazz amb David Patrois en el conservatori a París, i música índia amb Pandit Hindraj Divekar, en Pune, Índia. Actualment ensenya i realitza tallers i classes de composició i disseny de so en la Beaux-Arts du Mans i a la universitat d’Orsay a París.
Floy krouchi ha estat present al món de la música contemporània experimental des de 1994. Va fundar el grup Mafucage (“Monkey cage”) en 1994, un col·lectiu de compositores de música experimental que van realitzar una sèrie de performances en un tren des de París a Pequín i que han estat en actiu fins a l’any 2003, amb més de cent actuacions i diversos enregistraments. Durant anys va estar treballant en l’Índia amb la comunitat transsexual tradicional de “Sakhiri”, una performance i instal·lació audiovisual que va estar de gira pel subcontinent i per Europa. Des de llavors han estat comisariades un gran nombre de les seves peces i performances per Face council, GRM, La muse en circuit, France Musiqui, Gmem, France Culture, i ha treballat amb col·lectius i artistes com Meira Asher, Kamilya Jubran, Tejal Shah, Natasha Mendonca, Pom B Bouvier, Nicolas Losson, Fefa Vila, Marc Vincent.
Ha exercit el seu treball durant els últims vint anys a Europa, Europa de l’Est, Índia i Xina, Orient Mitjà, i als Estats Units. El seu treball, individual o col·laboratiu, ha estat mostrat en el Palais de Tòquio, el Centre Georges Pompidou, en Documenta 13, Kassel, Nuit Blanche, la Maison européenne de la Photographie, Dancem, GRM, IRCAM, el Museu d’Art Contemporani de València i de Sant Sebastià, el Cercle de Belles arts de Madrid, New Delhi, Spectrum New York, Miami, la Barrister Gallery de Nova Orleans, etc. Va rebre la Villa Médicis Hors les Murs en 2009. En 2011 la seva peça “Couvre-Feux” va ser guardonada en el novè Premi Internacional d’art radiofònic Luc Ferrari i va ser premiada en Archipel, el festival de música contemporània de Ginebra, que va ser emès a Alemanya, Suïssa, França i Canadà. La seva obra “Journal Transgenre d’une famille Hijra”, produïda en 2010 per l’Atelier de Creació Radiofònica de France Culture, va guanyar el Premi Itàlia 2011 al Documental Radiofònic innovador, i a Orient Mitjà la seva peça “Curfews 56” va ser guanyadora del Phonurgia Nova Prize en 2013.
Interpreta un sol de baix augmentat i electrònic, “Bass Holograms”, produït per Cessés, CNCM, i actualment està investigant sobre les idees d’instrument expandit i altaveu interactiu.
