Helena Vinent
Estada llarga
maig 2018 - 2020
Helena Vinent. Barcelona, 1988
Helena Vinent treballa amb continguts visuals i discursius que produeix o dels que s’apropia de diferents mitjans, per després reorganitzar, postproduir-los i resignificar-los generant un univers propi que muta en funció de cada projecte. Actua sobre les significacions universalment recognoscibles i les desplaça per tal de canviar certes lògiques de sentit per així assenyalar com ens construïm en el context d’un capitalisme audiovisual on la informació no flueix en el buit, sinó que es presenta en un marc polític i tecnològic de control que roman supeditat a relacions de poder. Dissociació, subtítols, soroll, no-so, espai virtual, acceleració tecnològica, nova carn, codi, llenguatge, construcció de la veritat, error, traducció, polítiques de control dels cossos, futurs especulatius i informacions extremes són diverses designacions que poden servir per definir les seves línies d’investigació. La seva pràctica és fragmentària i no es limita a una disciplina concreta. Explora els límits dels diferents llenguatges per configurar la seva obra, que pot materialitzar-se mitjançant vídeos, escultures, acumulació d’arxius, pròtesis, accions, instal·lacions, o distribucions expandides. Actualment el seu treball aprofundeix en aspectes de la construcció identitària dels cossos amb diversitat funcional, abordant la idea de la construcció humana i posthumana des del seu posicionament com a persona sorda. Des de la reflexió crítica treballa amb relats de teoria-ficció que especulen sobre altres realitats, cossos i imaginaris que permeten desviar l’atenció sobre les normes imperants. Així, experimenta amb la idea del que és o no és humà i les conseqüències polítiques i materials d’aquesta concepció, partint de la premissa que en una societat discapacitista com la que vivim el cos assignat com discapacitat no es llegeix com un cos humà complet.
Ha exposat la seva obra en diferents espais al llarg dels últims anys. Entre elles destaquen les exposicions “Panorama # 3” a la Galeria Fran Reus, “La isla del Doctor Moreau” a Storm and Drunk, “Hugs are underestimated, never undervalued“, a l’apèndix de la Galeria etHall dins Art Nou, “Let ‘s art up the factory” i “As slow as possible “al Festival Embarrat, “Produir, Produir, produï (t)” al Festival LOOP, “Transnational Translation” a Saliva, “Therapeia” a Sala d’art Jove, “The whole world is watching” al Festival Panoràmic, “No es lo que aparece” a Fabra i Coats, “Selfcare is warfare” a l’Ocaña, “Gimmick” a Sant Andreu Contemporani, “Grans Re-mitjans” i “Síntesi” a l’Arts Santa Mònica. Ha estat resident a Fabra i Coats sota la beca per a Artistes Visuals SAC-FiC i actualment és artista resident a Hangar. Ha guanyat la beca de Creació Guasch Coranty, la Beca de producció d’Hangar, la beca de producció de Baumanlab, la beca d’Arts Visuals de la Fundació Güell, la beca de Creació i Museus i la beca de La Nit dels Museus.
Graduada en Arts Aplicades a l’Escultura per l’Escola Llotja i en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, enguany comença a cursar el Màster Universitari en Estudis Culturals i Arts Visuals (perspectives feministes i cuir/queer) -MUECA-.
