El desliz. Ion Macareno & Quim Packard. DAFO

Inauguració: dissabte 23 novembre, de 12 a 15h a DAFO

Ja sigui una relliscada, un descuit, un desacert, una errada involuntària o un faux-pas como es diria en francés; ja sigui pràcticament un instante minúscul, l’abast d’un “desliz”, -esntés com acte fallit- incorpora tal velocitat davant el desenvolupament de l’acció, que es veu arrastrat del dubte a l’entusiasme, passant pel ridícul, l’absurd, el deliri o la saturació en qüestió d’escasos segons. Una intensitat que atrapa l’espectador i que acomplexa al descuidat/da a mode de projecció subjetiva i que enfronta durant uns breus segons a un estat latent, mentres s’analitza el grau de gravetat i de repercusió de tal acte.

Un succés, el d’un vulgar “desliz” que, des d’un anàlisis desenfadat i una actitut desdoblada, pren com punt de partida alguns jocs de contraris: el pesimista i l’entusiasta, el còmic a la vegada que el perillós inclús violent, o la combinació entre la malicia l’inocencia que aquest tipus de situacions desborden. Experièncias mínimes o potser exagerades que, mitjançant el treball de dos artistas, Ion Macareno i Quim Packard, confronten un diàlog creuat a partir de certs interessos compartits com l’error, la fallada, la broma, el repte absurd, o el retorn a lo essencial. Una posada en crisis que ja sigui a través de les instal·lacions escultòriques del primer, o els dibuixos, instal·lacions i accions del segon, genera una tensió latent determinada por aquest tipus d’accions pròpies del nostre entorn inmediat des d’una doble posició: d’una banda l’assaig a mode de relats sobre la condició humana i les seves debilitats i, per un altra, l’exaltació de lo insòlit i extraordinàri en front una actitut irònica davant de l’acte fallit.

Ion Macareno pren com punt de partida el camp de assamblatge combinant diferents registres com el dibuix (aquarel·leses) i la serigrafia, que el serveixen per a esquematitzar i traslladar-lo al terreny escultòric. A partir de construccions mínimes, estableix a mode de complicitat, una particular revisió de l’escola vasca, encaminant-se cap a recursos que destaquen per la seva simplicitat, i que esdevenen fundamentals en el desenvolupament del seu treball, centrant-se en una labor obsesiva de taller, que reforça amb els seus dibuixos de baixa espectacularitat i de relats antièpics.

Quim Packard parteix de diferents manifestacions a la recerca de lo essencial com el retorn a lo natural, el grunge o el neo-folk, el moviment DIY, entre d’altres, per investigar el seu terreny polític. Construint un pont entre aquestes línees de pensament i l’espai expositiu -que també considera un punt clau d’aquest terreny ideològic- utilitza el mite de la espontaneïtat o el joc parcialment banal com una eina per insertar aquestes connexions. Tantejant entre una ironia posmoderna i l’entusiasme modern que, a partir dels seus dibuixos desenvolupa diferents processos de treball que s’articulen en registres tan variats como tallers, performances, instal·lacions, sketches de teatre i concerts.

Agraïments:
galeria nuble, múltiplos, fundació sorigué, molde, centre d’art la panera