PARATEXT nº5 amb Lucía C. Pino, Marc Serra, Giuliana Racco/Matteo Guidi i Santiago Borja
Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions dels artistes residents a l’Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals, sempre en dimecres, de 19.00h a 21.00h. Diversos artistes presentaran en formats no convencionals projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb el propòsit de possibilitar la interacció amb els propis artistes.
La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 8 de juliol a Hangar, a les 19h. Els artistes Marc Serra, Lucía C. Pino, Santiago Borja i Giuliana Racco/Matteo Guidi presentaran els seus projectes.
El seu treball es mou pel relliscós terreny que representa una cultura que majoritàriament és de ( i no per ) les masses i en la qual una obra artística, com en un miratge, sembla representar una mena d’imatge d’un espai ric en experimentacions socials i preservat de la uniformitat de comportaments. Però un miratge és un miratge.
La seva obra intenta plantejar una realitat amplificada, ja sigui pel dubte que ens s’infereix o mitjançant la proposició d’una hipòtesi ad hoc, que tracta de representar un fet paral·lel al que coneixem o acceptem. D’aquesta manera trasllada a l’espai expositiu inputs de la cultura popular, generalment filtrats a través de l’absurd o del aparent sense sentit .
>> LUCÍA C. PINO
Realitza la seva activitat com un reflex de la voluntat de construir i apuntalar a partir del que és completament accessible, comú o fins i tot residual i dotar-lo d’un valor (que sigui). Una pràctica que tendeix a posar el focus en l’escultura entenent en un sentit ampli _a través de l’estudi de textos, objectes, materials i asociaciones_ i que s’expandeix generant un complex d’experiències de moviment, pes, tensió, acompliment estructural, contrapunt formal i ritme generant ressonància i interacció entre espai i persona que l’experimenta (més enllà d’imatges retinals aïllades).
És a dir, una mirada hàptica que tracta que sigui la relació entre espai i objecte la qual proposa un recorregut, un acostament, una manera d’estar. Podem dir que les seves peces no es resolen de manera aïllada, cobren sentit en relació amb altres peces i amb una arquitectura o un paisatge determinat. Sovint hi treballa fins a l’últim moment, mantenint d’aquesta manera oberta la relació entre objecte i espai el major temps possible. El resultat és una espècie de transformació en el qual l’escultura s’adapta a l’espai i viceversa. Un moviment condueix al següent.
Santiago Borja és arquitecte per l’Universitat Iberoamericana a la Ciutat de Mèxic i va realitzar un mestratge en Teoria i Pràctica de l’Art Contemporani i nous mitjans a la Universitat de Paris 8, a França. També va participar en diversos programes acadèmics tant a Central St. Martins a Londres com al Centre Nacional de les Arts a Mèxic. En aquest moment el seu treball es desenvolupa a partir de la intersecció entre art, arquitectura i antropologia.
Entre els seus projectes més recents estan Lloc per a la Vila Savoia de Le Corbusier a Poissy, França, Fort Da / Sampler a la Neutra-VDL House a Los Angeles; In the Shadow of the Sun al IMMA de Dublín; Divan en el Freud Museum London; Décalage al Museu experimental l’Eco a Mèxic DF; i Halo al Pavillon Le Corbusier, CIUP Paris.
Actualment prepara, entre altres coses, els projectes Cossos Astrals / Plans Invisibles per al Pavelló Mies van der Rohe a Barcelona, Doppelganger per a la Biennal de Chicago d’Arquitectura i Thought Forms a la Sonneveld House a Rotterdam.
>> GIULIANA RACCO/MATTEO GUIDI
Treballen amb tota una varietat de suports on s’inclouen el dibuix, el vídeo, la instal·lació, la fotografia i els llibres. El treball d’ambdós artistes es situa just a la línia que separa l’art i l’antropologia i es basa, en part, a investigar contextos complexos d’estructures més o menys tancades com ho són les presons d’alta seguretat. Durant molts anys la seva pràctica artística es va centrar en com els individus o els col·lectius d’individus gestionen el seu propi moviment diari a través de sistemes fortament definits, els quals tendim a entendre de forma objectiva, de vegades incloent formes d’auto-restricció. Recentment, la preocupació de Giuliana per la narració, el desig i el moviment (incloent el dels treballadors, els migrants i els refugiats il·legals) i les investigacions de Matteo amb pràctiques altament inmaginativas en espais tancats de control (com la cuina i la fotografia a les presons) en el context dels camps de refugiats de Palestina (West Bank).
Actualment durant residències de llargs períodes a Hangar, els artistes estan construint un nou projecte tractant amb la superació de les limitacions – tant aquelles imposades, com les autoimposades – conduïdes pel desig i la creativitat. Reflectint-se en mètodes impredictibles de resistència diària provocada per una combinació de simplicitat i ingenuïtat, s’enfoquen en contextos considerats marginals o excepcionals però, en realitat, anticipen escenaris més comuns.
Col·laboran:
Categories: Activitats dels residents, News, News Arxiu | Etiquetes: Paratext
