Paratext#34 amb Maija Annikki Savolainen, Francisco Navarrete Sitja, Xavi Manzanares i Gazi Nafis Ahmed
Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions dels artistes residents a Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals, sempre en dimecres, de 19 h a 20.30 h. Diversos artistes presenten en diferents formats projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb el propòsit de possibilitar la interacció amb els mateixos artistes. Així mateix, cada Paratext compta amb un redactor que posteriorment publica les seves impressions sobre la presentació en aquest blog. En aquesta ocasió el redactor serà Lluís Nacenta.
La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 27 de febrer a les 19 h a la Sala Ricson d’Hangar.
Presentaran els seus projectes:
Maija és una artista visual que treballa amb la fotografia i la instal·lació que va obtenir el seu Màster en Fotografia a la Universitat d’Aalto el 2014. Amb experiència en l’estudi de la biologia, el seu treball tendeix a combinar la ciència natural i l’art. La llum del sol i els gestos fotogràfics són temes significatius en les seves pràctiques.
Durant la seva residència continuarà treballant amb una sèrie en curs, Matter of Light. És un conjunt d’obres sobre les qualitats materials de la llum solar que a redactat per convertir-lo en un llibre amb dues narratives paral·leles: fotogràfica i textual.
Les imatges mostren el procés de traducció del material que passa quan es pren una foto – fotons i raigs de llum s’adhereixen a una cosa que és tangible- com la impressió fotogràfica o un arxiu digital. A les imatges, però, no mostra equip fotogràfic, sinó gestos que metafòricament es refereixen a l’intent de la fotografia de tocar i congelar la materialitat de la llum. Sovint utilitza fils fins, paper o sorra com a eines per mostrar la posició de la llum i l’ombra en la imatge. També es refereixen als elements bàsics de la creació d’imatges: línia, punt i volum.
Els textos són representacions científiques de la llum solar. Les escriu juntament amb la biòloga Dra. Titta Kotilainen. La combinació d’enfocaments científics i metafòrics de la llum solar té per objecte obrir un debat entre el coneixement científic i no científic, i com poden recolzar-se mútuament.
La pràctica artística de Navarrete reflexiona sobre la contemplació, temporalitat i subjectivitat de la imatge i la representació del territori. Per aquest motiu –superposant realitat i ficció, el material i immaterial, el local i global– especula sobre determinades narratives associades a la construcció i performativitad de la mirada paisatgística; interpel·la la dimensió simbòlica de certes expressions materials de determinats contextos en tant que posibilitadores de nous horitzons de sentit; i aborda diversos aparells tècnics com a configuradors de la nostra forma de veure, entendre i situar-se al món.
D’un temps a ara, Navarrete ha adquirit interès per l’exploració de camp en diverses topografies, aproximant-se així a problemàtiques geopolítiques locals que intersecten la imatge, intervenció tècnica, naturalesa i societat. En aquest sentit, l’artista s’ha dedicat a produir projectes específics a partir de la seva experiència in-situ i anàlisi d’espais efímers; treballant en llocs invisibilitzats o en estat de transformació a causa de la condició dialèctica entre els seus processos de reconeixement històric i modulació de certes manifestacions materials –naturals i artificials– pròpies de l’entorn. A Navarrete li interessen aquests contextos, ja que li permeten interpel·lar subjectivitats estandarditzades i generar relats de contra-memòria –bifurcacions– sobre diferents dinàmiques d’explotació del territori; obrint-se pas al vulnerable, deriva, atzar i l’alteritat del mateix. Així, l’artista estableix un nexe afectiu amb la geografia que li permet especular sobre la producció d’imaginaris visuals.
D’altra banda, Navarrete treballa amb les possibilitats expressives que el llenguatge fotogràfic i imatge contemporània permeten a través dels seus múltiples formats, mitjans, tècniques, maneres de circulació no tradicionals i desplaçaments formals. A més, utilitza ideogrames, bitàcoles, objectes, arxiu, apropiacions cinematogràfiques, entrevistes, paisatge sonor i video animacions, entre altres. A aquests mitjans i recursos incorpora operacions i metodologies pròpies d’algunes disciplines científiques com a forma d’aproximar-se a altres models per organitzar el sensible o generar relacions amb l’imaginari tecnocientífic.
Xavi Manzanares és Arquitecte per l’ETSAB / UPC (2001). En el marc de l’Arquitectura ha anat desenvolupant una praxi no convencional de la professió en col·laboracions amb Straddle3 (Arquitectura Experimental i Social), NSP (BioArquitectura) o Congoritme / Bea Goller Arqs (Arquitectura i Disseny de Recerca). Després d’un recorregut performatiu i luthierístic en el marc de la música experimental sota la identitat dAAX -que l’ha portat a recórrer diferents escenaris i festivals arreu del món des del 2003-, als darrers anys ha estat col·laborant en projectes situats a les interseccions de les arts, les ciències i les tecnologies, en el marc de la cultura Open. Els més rellevants són els projectes de Recerca Ones Hàptiques, Eixams, Paisatges Aurals, MobilityLab o Sonic Spaces. La seva pràctica artística combina la sonologia, la música experimental, les arts electròniques, la programació creativa, el disseny d’interacció, així com les pràctiques ‘maker‘, amb una perspectiva d’enginyeria crítica. L’objectiu comú en aquestes pràctiques és situar escenaris de recerca com a motors creatius i de materialització d’experiments, accions i escenaris orientats a un vessant perceptiva, cognitiva i sensitiva, sense oblidar les seves implicacions filosòfiques, ètiques i biopolítiques. Practicant insistent de la cultura Open des del 2003 en les seves variants (Open Culture / Research / Techs) ha publicat la recerca Ones Hàptiques (iniciada el 2015), diverses releases sonores, així com un seguit d’aplicacions creatives accessibles i obertes.
Gazi Nafis Ahmed és un artista de renom internacional que treballa en l’àmbit de la fotografia. Va néixer el 21 de novembre de 1982 a Dhaka. Els seus treballs exploren temes relacionats amb els drets humans, el gènere i la sexualitat, la migració, el racisme i la xenofòbia.
Les seves obres han estat curades per prestigiosos comissaris com Daniel Baumann (Director d’Kunsthalle Zürich), Deepak Ananth, comissari indi radicat a París, Diana Campbell Betancourt (Directora Artística de la Samdani Art Foundation i Curadora Cap del DAS), Bhavna Kakkar (Fundadora i Directora de Gallery Latitude 28), entre d’altres.
Va realitzar exposicions individuals al Centre Edward M. Kennedy ia l’Institut Goethe de Bangla Desh. Ha estat l’artista més jove a tenir una exposició individual a la prestigiosa South Asian Bengal Gallery of Fine Arts fundada per la Bengal Art Foundation.
La seva obra ha aparegut a les pàgines del New York Times, The Guardian, Forbes, Bloomberg BusinessWeek i The New Yorker, entre d’altres. A més, han escrit sobre ell el comissari John Zarobell del SFMOMA & Philadelphia Museum of Art i el guardonat escriptor anglès Siguin O’Hagan, entre d’altres.
L’obra d’Ahmed forma part actualment d’importants col·leccions com la Samdani Art Foundation, l’Brian Weinstein Collection i la Christies Specialist Collection, entre d’altres col·leccions privades.
En 2016, es va convertir en membre honorari del Centre per a l’Estudi de la Diferència Social de la Universitat de Columbia. Nafis va rebre el premi Artist Protection Fund Award del prestigiós Institut d’Educació Internacional finançat per la Fundació Andrew W. Mellon dels Estats Units el 2018.
El seu treball ha estat objecte de difusió a Bangla Desh, Índia, Països Baixos, Espanya i Estats Units.
Foto: Maija Savolainen
Categories: Paratext |
