La Niña i PosTrauman
Residència d'escriptura silvestre
febrer - agost 2019
La Niña i PosTrauman
La Niña -escritura- i PosTrauman -Modelatge i disseny en CAD, impressió 3D, disseny editorial- són, en realitat, dues entitats col·lectives formades per una quantitat incomptable de persones, influències i referències -frases escoltades, comportaments observats al metro, el carrer, botigues, bars, oficines, sèries, els seus pares preguntant una altra vegada si ja tenen un pla per sortir de la pobresa, la penúria paralitzant del treball, nits en clubs, ocells, publicitat, vídeos, desesperació, converses, recerques de autovalor, ratllades, festes, aparicions, incomprensió i oblit dels desitjos, mogudes, sexe, culpes, limitacions, aïllaments, dinàmiques d’abús, pèrdues, contactes absoluts, trauma i PosTrauman, indiferència… propis i de totes les persones amb les que s’han relacionat; pel·lícules, la bombolla de la nostra pròpia cara, el narcís daurat, videojocs, la cabana, diferenciació i allunyament de l’altre com a font d’autovalor i seguretat la Alt-right, el nacionalisme, tinder, l’escalada [cap al que creiem que volem] cap al no res, imatges, la transformació del comportament humà en un cercle tancat com a font de riquesa, memes, treballs i mercaderies ficticis, set hores de música diàries, ansietat, existir en la repetició de el mateix, l’igual, el pautat, l’impost, l’absència del que lliure, el cas estrany, la deriva, la possibilitat ho inesperada l’escollit, la presó, gossos, identitats tenses en línia, llibres, cultura de l’linxament capital cultural correcció com transgressió, corrupció immaterial de l’esquerra folk, el Nen, La Niña, textos, separació artificial entrepersones & intrapersones [persones separades de si mateixes] el natural-natura com a sistema de control, els moviments que ens alliberen d’això, depressió, ser jove però no ser-ho existint en una vida i una imaginació de supervivència… -, formades, al seu torn, per una quantitat incomptable d’entitats col·lectives que es retroalimenten contínuament en xarxes infinites que són part de Estaremos bien, pero no siempre, no sabemos cuándo. Durant la residència a Hangar es desenvoluparà una part més, formada per noves xarxes.
Totes les persones [moltes no arribaran a saber-ho mai] que es relacionin de qualsevol manera possible en algun moment amb Estaremos bien, pero no siempre, no sabemos cuándo, formaran altra banda d’això diferent de la que han format La Niña i PosTrauman, per tant, ni tan sols ocupen un primer o últim lloc, sinó simplement un d’ells.
La residència d’escriptura silvestre es desenvolupa a la cabana de fusta construïda per Pep Vidal el 2014 i situada al jardí d’Hangar.
