Paratext #41 amb Lucía Egaña i Alán Carrasco
Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions d’artistes residents a Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals. En ella presenten, en diferents formats, projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb el propòsit de possibilitar la interacció amb els propis artistes. Així mateix, cada Paratext compta amb un/a redactor/a que posteriorment publica les seves impressions sobre la presentació en aquest bloc. En aquesta ocasió, la redactora serà Nancy Garín.
La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 29 de gener a les 19 ha la Sala Ricson d’Hangar.
Presentaran els seus projectes:
El treball de la Lucía pot considerar-se estrany, carronyer i híbrid, i pot entendre’s com un posicionament, una activitat (discursiva-creativa), una metodologia i uns dispositius que adquireixen formes diverses. Experiments que van de les pedagogies informals (un taller en un centre cívic per exemple) a la publicació d’un text (en premsa, llibres, fanzines o en un blog), o de la realització d’activitats manuals (collage, artesania) fins a pràctiques de bruixeria domèstica (lectures de tarot o rituals), o fins i tot vídeos o instal·lacions en el seu estat més larvari.
Part del seu treball ha apuntat a donar compte de la importància de l’obertura dels codis, a explicar per què és necessari saber com es construeix un procés creatiu/polític/cultural i a qüestionar la lògica implícita després de la presentació de productes finals que oculten els procediments que els van fer possibles. L’obertura de codis es vincula amb el programari lliure, que uso com a eina material (ordinador i aplicacions), així com model epistèmic i polític (formes de treballar). En aquest sentit sí importa com faig el que faig i amb quin treball per parlar del que parlo, i com el que emergeix d’aquests processos manté una relació imbricada amb contextos, materials i persones. Ineludible esmentar els feminismes com a motor d’aquests processos.
Alán Carrasco és artista visual, investigador doctoral i editor de Situaciones -revista d’història i crítica de les arts. Actualment desenvolupa la seva recerca doctoral en el programa de Doctorat en Història i teoria de les Arts de la Universitat de Barcelona i al d’Història de l’Arquitectura de la Brandenburgische Technische Universität, en què analitza els conceptes de iconoclàstia i memòria col·lectiva, a partir dels esdeveniments sociopolítics que van des de la frustrada Spartakusaufstand de 1919, fins a la caiguda del Mur de Berlín el 1989.
També desenvolupa diverses línies d’investigació en la seva producció artística, centrant-se molt especialment en la redefinició dels conceptes d’iconoclàstia, violència política, relat històric i memòria col·lectiva en el marc temporal del “breu segle XX” o short 20th century.
La seva obra ha estat exhibida al MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, a la 2a Biennal de Fotografia de Lima (Perú), a la Fira d’Art Contemporani Ch.ACO (Santiago, Xile), a la Fabra i Coats de Barcelona, en Württembergische Kunstverein de Stuttgart (Alemanya), al Centre Cultural d’Espanya a Lima (Perú), en Espai en Blanc de Monterrey (Mèxic), i a Arts Santa Mònica a Barcelona, entre d’altres. Recentment ha estat guardonat amb el premi ArtNou 2019 per l’exposició “A soviet militiaman eats a McDonald ‘s hamburger in Moscow”, presentada a ADN Galeria.
Foto: @grafiasdelpellejo durant la residència amb val flores a Metodologies Subnormals.
Amb el suport de:
Categories: Paratext |
