Jurat Estable
El Jurat estable està format per dos professionals externs juntament amb la direcció d’Hangar, i cada configuració es manté per un període de tres anys. El Jurat estable s’ocupa de resoldre tres convocatòries d’Hangar, el denominador comú del qual és que es refereixen a presències de mitjana i llarga durada al centre:
• les residències artístiques d’estada llarga (24 mesos)
• les residències de col·lectius (24 mesos)
• la beca de recerca artística Fundació Banc Sabadell (9 mesos)
El Jurat estable participarà en dues edicions seguides de cadascuna d’aquestes convocatòries.
La idea del Jurat estable és poder comptar amb veus que estableixin amb Hangar una relació duradora de manera que els seus membres puguin tenir un coneixement detallat del centre i del seu funcionament amb l’objectiu que la presa de decisions no sigui puntual i anecdòtica sinó que es pugui situar i orientar en un recorregut llarg. Imaginem l’acompanyament del Jurat estable com una mena de procés d’alquímia pel qual cada decisió s’insereix en un conjunt que es mou i genera noves formes i possibles a cada incorporació.
La durada del Jurat estable també és una manera de sostenir en el temps una conversa amb capacitat instituent sobre qüestions generals de funcionament institucional que es convoquen i operen en els processos de concepció i resolució de convocatòries. Les complicitats, complementarietats i bagatges de qui són convitadxs i conformen el jurat, nodreixen i amplien la nostra reflexió sobre la fisonomia i porositat institucional.
L’elecció del Jurat estable es porta a terme a partir d’una llista elaborada per l’equip d’Hangar que és ratificada pel Matronat.
Entre maig 2022 i desembre 2024 tenim el gust de poder comptar amb Magui Dávila i Sabel Gavaldon com a membres del Jurat estable.
Magui Dávila va créixer a la Patagònia, es va traslladar a Madrid fa més de deu anys i va desenvolupar el seu projecte artístic las lindas pobres. A llp enfoca la investigació i creació de forma paral·lela, edita fanzines sobre els lados B de la festa i el pensament anticolonialista com a forma de fer política amb música electrònica. És meitat a deleteD_action_sound, un duet de música electrònica de ball lent. Produeix ritmes que interpel·len a l’entreteniment i s’enfoca als ritmes deep de baixos i bombos de la diàspora del sud. En els darrers anys ha fet club techno des de dins del circuit de Madrid, en clubs i espais d’escolta, i assistint a les sessions dels seus amics. Treballa comissariant projectes relacionats amb performance sonora i autoedició, alguns són: Manuales de reparación y sonidos cósmicos, autoediciones para sanar el mundo entero i Estoy construyendo mi estructura geodésica de poder, tots dos per al MACBA Barcelona. Ha dissenyat els programes: Corrimientos de Voces, Arbustos, Sustancias, Pelos y Ruidos, InternaturalTechnoWaves per a Picnic Sessions CA2M Madrid. S’encarrega de l’art sonor i gràfic del Festival She Makes Noise a La Casa Encendida.
Va estudiar Arts Visuals a Argentina enfocant-se a la imatge i so en directe (dj+vj). A Madrid va cursar Història de l’Art Contemporani al MNCARS analitzant la introducció de la cúmbia llatinoamericana a la pràctica de dj. Aquest any va acabar d’escriure una investigació sobre el que anomena techno marrón com a tesi doctoral a la UAM.
Sabel Gavaldon (Barcelona, 1985) és curador i cap de programes a Gasworks, una organització internacional amb seu a Londres. La seva investigació aborda poètiques i polítiques minoritàries des de llenguatges curatorials heterodoxos. El 2012, es va graduar del MA Curating Contemporary Art del Royal College of Art amb una beca de postgrau de la Fundació “la Caixa”. Des del 2018, Gavaldon supervisa el programa de residències internacionals de Gasworks, on a més ha produït exposicions d’artistes entre els quals s’inclouen Adam Khalil, Mercedes Azpilicueta, Pedro Neves Marques, Ufuoma Essi, Bassam Al-Sabah, Patricia Domínguez, Eduardo Navarro, Libita Sibungu Clayton i Gala Porras-Kim.
Anteriorment, va ser co-curador de l’exposició Elements of Vogue: Un caso de estudio de performance radical —presentada a CA2M Centre d’Art Dos de Maig, Madrid (2017-2018) i després al Museu Universitari del Chopo, Ciutat de Mèxic ( 2019-2020)— amb què va transformar el museu en una pista de ball. Altres exposicions anteriors inclouen: Mil cavalls de potència a la Fàbrica Trinxet, L’Hospitalet (2016); M/Other Tongue a Tenderpixel, Londres (2015); Axolotlismo a Nogueras Blanchard, Madrid (2015); Contratiempos a CaixaForum, Barcelona (2014); i Un museo del gesto a La Capella, Barcelona (2013). El 2016, va estar nominat a l’ICI New York Independent Vision Curatorial Award.
