Ecoficcions animades. Imaginaris resultats del taller a càrrec de Paula Bruna

A la fi de febrer, un grup de persones ens vam reunir durant quatre tardes per a, a través de les pel·lícules de ciència-ficció, debatre entorn de l’imaginari de futur i a les seves limitacions des del paradigma contemporani occidental. Perquè ens costa tant pensar en futurs no apocalíptics? En quina mesura els futurs que se’ns plantegen estan condicionats pel model d’organització social actual i la idea de progrés de la modernitat? Podem imaginar escenaris alternatius als plantejats?

Després de revelar la ficció del realisme capitalista que el cinema de masses ens inocula, ens vam atrevir a esbossar un nou paradigma des d’on poder plantejar altres imaginaris del possible més enllà de les dicotomies antropocentristes. Des de l’hibridable, el complex, el fluid, el joc, l’error, el sistèmic i un llarg etcètera, especulem sobre altres realitats possibles en temps transversals i creem una sèrie d’ecoficcions, és a dir, ficcions del possible que es presenten com a alternativa al que ens ofereix el model ecosocial actual.

Va resultar que, al mateix temps que imaginàvem nostres ecoficcions, sense saber-ho, una altra ficció s’estava realitzant; la mateixa que ara ens té (en el millor dels casos) confinats a casa, i probablement revisitant relats de ciència-ficció en una espècie de dia de la marmota o bucle temporal de taller expandit. Paradoxalment, la suposada ficció que s’ha imposat al que enteníem per real ha deixat al descobert bona part de la ficció del capitalisme globalitzat. Rebatre-la mitjançant la contraficció era just el que experimentàvem en el taller, i estava succeint fora en gran.

Ara, des dels nostres confinaments, volem compartir els imaginaris alternatius creats durant el taller. Serveixin aquests de petites finestres a altres possibles, obertures per on escapar-nos per una estona del nostre confinament i fins i tot de la nostra pròpia humanitat, i viatjar per realitats alternatives especulades que podrien estar succeint paral·leles a les nostres.

Els quatre imaginaris creats durant aquest recent taller, i que aquí us presentem, formen part del Catàleg d’Ecoficcions, que s’alimenta de tots els imaginaris alternatius creats en totes les edicions del taller d’Ecoficcions, i que ja s’acosta a la vintena. El Catàleg d’Ecoficcions és una col·lecció de possibles especulats que pretén rebatre amb una resposta múltiple, oberta i potencialment infinita la famosa frase de Jameson que diu que és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme. Així, enfront del futur apocalíptic del correlacionisme antropocèntric, el Catàleg d’Ecoficcions presenta una multiplicitat de realitats especulades.

Gràcies a totes les persones que van participar en les sessions d’aquest taller d’Ecoficcions per les vostres aportacions durant el taller i la vostra implicació en la proposta.

 

Ecoficcions Hangar 2020:

Amnoustarkich: Anouchka Skoudy, Agustín Ortiz Herrera, Marta Garcia Sierra

 

Marmutar: Marzia Matarese, Jordi Martínez Vilalta, Gabriela Dimaro, Albert García-Alzórriz, Adrianna Quena

 

El futuro era mentira (video + text): Ricardo Padín

 

Ecoficción sense títol (reproducció en bucle): Kàtia Llabata, Àlex López Noguera, Helen Torres, Sara Álvarez

 

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies