Encura V. Iban oscuro por entre las sombras

Iban oscuro por entre las sombras, a càrrec de Núria Gómez Gabriel és el projecte guanyador de la cinquena convocatòria del programa de recerca curatorial Encura, organitzada per Hangar, La Casa Encendida i hablarenarte, que té com a objectiu alinear i posar en situació artistes-investigadores, escriptores, filosofes i altres agents del context cultural per a indagar pràctiques i processos metodològics que reactualitzen les bases del materialisme gòtic.

Iban oscuro por entre las sombras és una recerca nocturna, un crepuscle o una guerrilla de la insurrecció. Una sèrie de jornades de convivència envers els sabers lunars, que es contraposen al coneixement diürn i racional –en el mateix sentit en què la tradició gòtica constitueix una resposta a la voluntat de comprensió enciclopèdica del món que va caracteritzar la vella Il·lustració–, per a, després, experimentar amb la Wiki com a eina curatorial des d’una perspectiva pròxima a la teoria-ficció. Però si bé la Wiki és un format no gaire allunyat de la comprensió enciclopèdica del món del qual parlàvem, aquí ens proposem queerizar les seves estructures i continguts, estranyar-los, i jugar amb les seves lògiques de l’hiperlink. El projecte vol pervertir el sistema d’organització de continguts, així com la manera de ser narrats, però també és una invitació a preguntar-nos per què els hiperlinks sempre tenen la seva arrel en la paraula, i mai en els espais que existeixen entre paraules o fins i tot en les ombres d’aquestes.

Materialismes gòtics

Com en la literatura gòtica del segle XIX, plagada d’arquitectures encantades, fantasmes, vampirs i reapareguts, el món tecnificat d’avui conviu amb algorismes, nanorobots, cíborgs, clons, éssers transgènics i altres monstruositats que per la seva configuració desborden, desafien i desdibuixen els límits del pròpiament humà. En aquest context, el Materialisme Gòtic –explicat per Mark Fiher en Fliteline Constructs: Gothic Materialism Cybernetic Theory-Fiction (exmilitary collective, 2018)–, tractaria d’observar quins són els acoblaments entre matèries orgàniques i no orgàniques, vives i no-mortes, capaces de crear una agència que ja no li pertany al cos propi. A partir de la pregunta sobre quins vincles podem crear, reconèixer, amb altres éssers socials i (bio)tecnològics, proposem un espai d’especulació material col·lectiva que no tractaria d’oposar la humanitat a la tècnica o la realitat a la ficció, sinó de contrastar diferents carnalitats com a base de projectes polítics en disputa.

Metodologies

Pel que fa a la tecnologia, el dispositiu té com a objectiu observar i activar els imaginaris neogòtics de les pràctiques artístiques actuals a partir de mètodes de recerca provinents dels estudis culturals, les literatures i les pràctiques artístiques per a, després, experimentar amb els seus elements a través de la recerca encarnada, les pràctiques especulatives materials i la teoria-ficció.

– Recerca transdisciplinar d’imaginaris neogòtics en l’actualitat de les pràctiques artístiques del context Madrid-Barcelona. Exploració de les seves formes de producció o creació de significats i difusió dels mateixos en les societats actuals.

– Recerca situada i encarnada. Epistemologia feminista en la recerca en art. El projecte està alineat amb la crítica feminista a l’epistemologia científica a través del coneixement situat, que aposta per genealogies, per la irrupció dels cossos i la diversitat en els espais específics de la producció i intercanvi de sabers. En aquest sentit, la mediació curatorial durant les trobades ens permetrà obrir altres temporalitats i fluxos de treball col·laboratiu afectats a la nit. Un dels objectius del projecte és poder excitar les pràctiques artístiques a través de mètodes de recerca encarnada que van des del joc de rol a la màgia.

– Recerca col·laborativa, pràctiques especulatives i teoria-ficció. A partir dels processos i materials de les pràctiques artistes convocades i de la comprensió dels seus continguts, se seleccionessin alguns dels seus components per a torçar-los i experimentar, en l’àmbit de la literatura i de la programació, amb els seus camps de relacions. Entenem que la teoria-ficció i les pràctiques especulatives materials, com a mètodes de recerca, tenen la capacitat de desestabilitzar un cert ordre social i configurar alternatives ètiques i polítiques més enllà dels mites i ficcions que en l’actualitat cohesionen la realitat simbòlica.

Pràctiques i línies de recerca

Gólem XXI (Algritmorio)

En 1823, el treballador tèxtil Lazare Lanain, publica la seva única obra sota el títol La Science kabbalistique. El manual consisteix en una classificació dels setanta-dos àngels que governen la terra, amb indicació de les seves atribucions respectives i com invocar-los. Emulant l’estructura d’aquell grimorio vuitcentista, Colectivo Juan de Madre pretén actualitzar els seus objectius, classificant els setanta-dos principals algorismes que governen els nostres quefers digitals. Per fer-ho, utilitzessin el marc conceptual proposat per Alejandra López, Toni Navarro i Mario Santamaría en el seu estudi sobre els drets dels cossos digitals; atenent la materialitat de la Xarxa, i entenent-la com a extensió golémica del nostre propi organisme. Com a últim objectiu, proposen construir les bases d’un nou materialisme cabalístic, d’ànim socialista, que ens serveixi d’eina alfabetitzadora a nosaltres mateixes, massa amorfa de subalternes sense paraula, usuàries i web al mateix temps.

Gilles de Rais

Gilles de Rais és conegut pel seu infame i insaciable necessitat de cometre crims atroços. El mariscal de França, que en altre temps va ser mà dreta de Joana d’Arc, després de la mort d’aquesta, va començar una sèrie de crims a nens que van acabar en una orgia de l’innomenable associant el seu nom al maleït. Marian Garrido explora la violència, l’abjecte i la maldat com a experiència estètica hardcore. Un posicionament radicalment sensible a la brutícia, els fongs, la pell morta, el contranatura, la supervivència de les males herbes, el triomf de la velocitat i el soroll, les malformacions, el ressentiment de les ortigues, els abocadors amb uralita i l’olor de rodes cremades. Per a això, seguint el deixant de l’assassí en sèrie medieval i continuant amb la seva exploració en la cultura accelerada de consum a través de la beguda energètica, ens aproxima a objectes impregnats de sacralitat i sang, perversions infantils i robes per a les bandes de carrer del futur. Part de la seva línia d’exploració observa les ombres de Gilles de Rais en relació amb els algorismes de captació de menors en Youtube que donen lloc a violències surrealistes, posthumanes i neogòtiques.

Suma Abrupta

L’aproximació de Paco Chanivet se centrarà en l’especulació material d’un estil d’art arquitectònic estrany, irracional i no euclidià que pren com a punt de partida el seu breu relato Monema de Sol Gimiente (2020). Principalment, la seva escriptura o configuració textual funcionarà com una “pseudocatedral” creada per un moviment d’insurrecció gòtica. Per a això, no es limitarà a descriure els aspectes estètics d’aquesta, sinó que indagarà en la creació d’un imaginari o un context ficcional que entrellaçarà dates, influències, materials, conflictes, noms rellevants, etc. I al seu torn, aquesta arquitectura serà, formalment i estructural, la porta d’accés al cos de recerca que alimenta la seva pròpia pràctica artística (gnosticisme, ciència, teoria ficció, ciberpunk, horror, humor).

Invocació d’Energia Menstrual Universal

Ana Llurba proposa explorar el materialisme gòtic no com a motiu sinó com a metodologia d’escriptura. La seva pràctica se centrarà en la creació d’una ficció coral en la qual una mèdium, Ágatha Selene, un personatge de la seva nova novel·la, que pertany a una secta new age anomenada Energia Menstrual Universal, realitza una invocació a Gaia, Gea, Tangaroa, Dona-Aranya i tots els noms de la mare Terra per a comunicar-se amb el que està mort o gairebé mort en ella a conseqüència de l’impacte de l’acció humana. I a través de monòlegs interiors elaborarà un diàleg coral tant amb espècies, com a conceptes mitològics i substàncies minerals extintes o a punt de ser-ho: un ocell Dodo, l’Esperança, que s’ha quedat amagada al fons de la capsa de Pandora i no vol sortir, una mina d’extracció de liti en l’altiplà argentí…

Línies de sang i cercles de temps: temptativa d’una radionovel·la vampira

Andrea González i Elif Özbay centraran la seva recerca sobre la idea de sang en allò que és vampíric i la seva relació amb el temps. Com a punt de partida, volen revisitar la sang i els seus llaços. Com que allò que és vampíric és un territori de negociació biopolítica en el qual les relacions normatives de sang estan distorsionades, traspassen les vores de l’alteritat, dilueixen la família biològica i proposen un altre tipus de relacions filials, literalment líquides. Les seves propietats físiques, com a compost d’immortalitat, com a mutació, com a substància contaminada, o maleïda, com a fluid màgic. La seva fisicitat i presència visual, el seu simbolisme. El temps circular i les seves encarnacions, a través del conflicte vampíric mortal–immortal, les referències a la mitologia a través de visualitzacions com la dels ouroboros. Els escenaris i problematitzacions en relació amb la mort i la vida, als estats intermedis, a la consciència, a la concepció de la història, a la seva linealitat i relatoria. Com a segona iteració de la seva col·laboració, assajaran maneres de ficcionar aquestes recerques i encarnar-se en diferents veus. Les primeres anotacions per a una possible radionovel·la vampírica.

DEJARSE MORIR

Raisa Maudit planteja una mitologia vampírica per reescriure el curs d’una història escrita des del poder que qüestiona la ficció construïda per a sostenir una història d’invasió i mort. Dejarse morir és una exploració sonora en clau de cantata amb veu. La proposta narra una nova mitologia vampírica a través d’una revisió decolonial de la història dels Auritas; tribu habitant de l’Illa de la Palma, d’on prové l’artista.

Es desconeix clarament o amb seguretat l’origen, característiques i cultura dels Auritas sent tots els registres posteriors a la conquesta en 1493, o d’alguns de navegants i intents d’invasió o avasallaje previs, atribuint-se’ls orígens que van des de tribus nord-africanes com els Hawwara o fins i tot els celtes o en un estadi indemostrable, i especialment ficcionat, amb vikings. Els Auritas són descrits per aquests forans i assaltants amb determinat caràcter monstrificador i una relació intensa amb la mort. Queda per tant el registre d’una tribu descrita com unes gents de gran grandària i amb caràcter bel·licós, de pell extremadament blanca en comparació amb la resta de tribus de les illes, que tenien per costum “deixar-se morir” quan la tristesa, la malaltia o la decepció es manifestava, i demanaven morir sent llavors portats pels seus familiars a coves on se’ls deixava essent segellats per roques dins per a morir allí sols i en silenci. Es descriu també a aquesta societat com un poble en la qual les dones eren les Senyores de la Guerra; les que dissenyaven les batalles, sent elles especialment mortíferes. Anomenades en alguns d’aquests registres com les Amazones Palmeres. Aquestes dones batallaven amb feresa arribant en molts casos a morir matant i en altres casos en els quals sent capturades en batalla eren sotmeses a tortures extremes que incloïen l’amputació de membres o la mutilació dels pits i genitals.

Dejarse morir forma part de The Vampire Manifest, un projecte major en el qual l’artista porta treballant 5 anys, i que planteja una revisió completa de la idea del vampirisme com una realitat possible en resposta a la violència, la idea de la mort, el dolor psíquic i altres característiques atribuïdes des de la metàfora a la idea d’un monstre mil vegades explorat. Aquesta producció en la qual s’inclou Dejarse morir construeix aquest relat ramificat des de components biogràfics, representacions des de l’econòmic, la biologia o la literatura i el cinema a través de múltiples peces de performance, vídeo, música, escultura, instal·lació, novel·la o disseny tèxtil.

GROGUILAB o PHARMACOPEIA NOCTURNA

Ángela Millano i Blanca G. Terán (aka dj_*Sônia) col·laboren en un projecte que té com a eix principal la litúrgia del dormir. Un dormir-amb o fer-dormir-a otrxs com a lloc de trobada en l’ombra, en el tou, en el desconegut. Ho pensen des del cos, sigui aquest insomne, inconscient, cuidador o somiador. I la seva exploració acull diversos noms en funció del dispositiu que despleguen: a vegades Mixtape Suavecito, altres Dormódromo, Prova de so.

En aquesta ocasió, dj_*Sônia vol activar, des de la pràctica situada, una pharmacopeia de substàncies pal·liatives de l’insomni de diversa intensitat. Amb això proposen investigar la composició, els estats i els marcs legals i polítics d’aquestes substàncies a través d’un context de col·lectivitat nocturna; per a indagar sobre la possibilitat que aquestes substàncies-clau ofereixen com a obertura al fosc, al fet de no saber i a les monstruositats per venir.

La seva proposta pràctica és una invitació a deixar-nos posseir a la nit per a parlar d’això després, estant fràgils. Una invitació a delegar a entitats foranes (substàncies, veus, nanas…) la possibilitat de caure rendidxs per a dilucidar, de manera col·lectiva, sobre si el fet de sentir-se acompañadx (per qualsevol d’aquestes entitats) és una manera de facilitar el pas a l’altre costat.

Menjar maduixes en la foscor

El treball de l’artista i curadora Raquel Ibáñez s’interroga –a través de diferents llenguatges– acosta l’experiència onírica, la invisibilitat (l’acte de desaparèixer) i els espais de suspensió de la consciència. En aquesta ocasió, Raquel proposa explorar les tenebres com a forma de coneixement limítrof.

«Les paraules acullen l’experiència, tant com poden asfixiar la mateixa. És potser el crepuscle capaç de trobar-se en tan sols deu lletres. Són, potser aquesta desena de lletres, les mateixes que contemplaré avui, idèntiques, que van acompanyar la posta del sol ahir. Pot llavors que el crepuscle no es vegi amb els ulls, no estiguin destinats per a ser observats, circumscrits en les nostres pupil·les. Els eclipsis no s’han de mirar: hi ha situacions que no estem preparats per a veure directament, sense intermediaris [en 1976, 58 persones van perdre part de la visió per observar el cel a Turquia]. Aquesta aportació sorgeix d’un conglomerat de caràcters, aquesta grafia –una frase– que acull multitud de veus, anys de recerca i –sobretot– un llarg trànsit. La nostra existència no és més que una breu escletxa de llum entre dues eternitats de tenebres. Tenebres en castellà és una paraula bella la definició de la qual és un esmunyedís homicidi. Vaig veure un vídeo d’un noi gravant un poema de Saroyan mentre anava amb autobús. El pla fix mostrava un ‘Lightght’ que es veia violentat per les llums i les ombres que travessava la finestra durant el viatge. Light, Lightght, Lig, ghtght, Li. Qui encén una llum, llança una ombra. Hi ha una certesa que emergeix del meu costat: Tenebres no significa el mateix que Darkness.

(They all go
into the darkness)
(ens abraçàvem
a la casa abandonada
no sabent
que no és possible deduir
(la lluna i els murmuris)»

La nit i els seus eclipsis

Del 26 al 27 de febrer: Sala Ricson d’Hangar, Barcelona
Nit d’intercanvi, posada en comú i pràctiques especulacions col·lectives.
Amb Andrea González, Elif Özbay, Raisa Maudit, Col·lectiu Juan de Mare i Ana Llurba.

Del 5 al 8 de març: Plandogau, Lleida
Nit de rol i escriptures.
Amb Andrea González, Elif Özbay, Raisa Maudit, Col·lectiu Juan de Mare i Paco Chanivet.

Del 13 al 14 de març: Planta Alta, Madrid
Nit d’intercanvi, posada en comú de pràctiques, presentació i revisió del procés de recerca col·lectiva, pràctiques especulatives i escriptures. Amb Marian Garrido, Blanca G. Terán, Ángela Millano i Raquel Ibáñez.

Del 20 al 28 de març: La Casa Encendida, Madrid
Obertura de la residència al públic. Lectura de les escriptures i més a la ràdio de La Casa Encendida.

En acabar la seva residència a Madrid i Barcelona, Núria Gómez Gabriel escriurà un article en el blog Art Spy de Curators‘ Network.

En Hangar participarà en Paratext al maig.

 

Imatge: Simbologia gràfica d’Iban oscuro por entre las sombras de Blanca G. Terán

 

 

Organitzen: Hangar, La Casa Encendida y hablarenarte

Subvencionat pel Ministerio de Cultura y Deporte

Amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell i Curators’ Network