La veu Frankenstein

“We will be monsters, alone in the world, but we will have each other”
Mary Shelley, Frankenstein

D’aquí a un temps ens semblarà increïble –com a premonitori– pensar que iniciem un programa anomenat Ficcions del des-ordre poc abans de la pandèmia del coronavirus… Però així és, i estem disposades a continuar regirant el desordre al qual apel·làvem. Des dels nostres confinaments, des d’aquesta sort de ficció realitzada, proposem la lectura de Frankenstein de Mary Shelley. Convoquem a les persones interessades a triar un paràgraf del llibre, llegir-lo en veu alta i gravar-lo en un arxiu en format àudio. Cadascun dels enregistraments servirà per a compondre una veu Frankenstein col·lectiva que recollirà una multiplicitat de timbres, tons, accents, sorolls i cadències. Una veu més enllà dels nostres cossos, a manera de “veu acusmàtica” (Michael Chion), l’origen de la qual serà difícil de localitzar i la identitat de la qual es diluirà en moltes. Humans i màquines formaran aquí una sola entitat fins a generar un cos multiconectat i viu, capaç de produir una veu material que pot arxivar-se, filtrar-se, sintetitzar-se, loopear-se, samplear-se, distorsionar-se, barrejar-se i acte-organitzar-se ad infinitum. Una veu Frankenstein que incorporarà moltes, transformant-se i nodrint-se d’una multiplicitat de fluxos i assemblatges humans i no-humans. La creació d’aquesta veu Frankenstein és al mateix temps una invitació a endinsar-nos en el relat de Mary Shelley i en els conflictes que la modernitat planteja, i que aquesta nova crisi del coronavirus ha deixat al descobert.

Són moltes les raons que ens han portat a triar aquest text. Frankenstein ens parla dels deliris de dominació de la naturalesa per part de l’ésser humà a través de la ciència i la tecnologia, en el que va venir a ser un qüestionament precoç dels fonaments de la modernitat i del capitalisme incipient. No per casualitat, Mary Shelley va titular la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu. Nombroses autores contemporànies (com Bruno Latour en Love your Monsters o Donna Haraway en Staying with the Trouble, per nomenar només dues) han fet referència a aquesta novel·la per a qüestionar el repte de la modernitat, la fe en la tecnociència i les relacions amb l’alteritat, per a defensar la necessitat d’abraçar el monstruós i generar processos de “composició” (Isabelle Stengers) d’un “nosaltres” que només pot sorgir de les lluites situades, i que requereix que comencem a pensar i actuar no com a subjectes autosuficients sinó a través de vincles asimètrics amb una alteritat no necessàriament humana.

Així, fem aparèixer a Frankenstein per a desordenar algunes dicotomies i recordar-nos, una vegada més, les conseqüències de la nostra acció. Perquè el seu relat connecta de manera apressant amb la realitat-ficció que estem vivint des de les nostres cases. Mary Shelley va escriure Frankenstein en un moment de confinament similar a l’actual. En 1816, recordat com l’any sense estiu a causa dels efectes que l’erupció del volcà Tambora va provocar en el clima, els Shelleys formaven part d’un petit grup d’amics convidats per Lord Byron. Confinats en una vila del llac Lemans a causa de les inclemències del temps, Lord Byron va proposar que cadascun escrivís el seu propi relat de terror. Així va néixer Frankenstein, considerada per moltes la primera novel·la de ciència-ficció i que donaria origen al gènere fantàstic en la literatura. Era Ursula K. Le Guin qui –al fil de la novel·la de Mary Shelley– rememorava que el terme fantasia ve del grec phantasia, que literalment volia dir “el que es fa visible”. Per efecte de la metonímia, la paraula va anar canviant de curs fins a passar significar la imaginació mateixa.

En aquests moments de confinament en els quals depenem de les tecnologies per a mantenir-nos socialment connectades, resulta oportú preguntar-nos sobre el paper d’aquestes. Ara més que mai ens veiem convertides en subjectes orgànic-tecnològics, en éssers aïllats, en Frankensteins, transfigurades en el monstre i el doctor al mateix temps –en la novel·la, Frankenstein és el nom del científic encara que en l’imaginari col·lectiu ha romàs com el del monstre–. I és que també Frankenstein opera com a metàfora d’aquesta alteritat, aquest conjunt extern a nosaltres que s’ha vist amplificat pel nostre aïllament, i que enfront de l’amenaça del virus s’aparta i es tem encara més si cap. En definitiva, s’antulla ineludible revisitar Frankenstein com a mirall dels conflictes contemporanis i la realitat més immediata per a reverberar una llarga llista de paral·lelismes i ressonàncies.

Paula Bruna, Carolina Jiménez i Agustín Ortiz Herrera. Equip motor des del qual es pensa –amb altres– el programa Ficcions del dis-ordre.

 


 

Com participar?

1- Tria un text de màxim 10 línies d’una de les versions de la novel·la en castellà i anglès que facilitem. La versió catalana no està sota llicència lliure, però pots llegir el fragment en veu alta en l’idioma que prefereixis.

2- Grava l’àudio i guarda l’arxiu de la següent manera: [tres primeres lletres de la versió utilitzada] + [tres dígits de la pàgina on sali el text triat]. Per exemple: CAST234 (versió en castellà, pàgina 234), ENG005 (versió en anglès, pàgina 5)

3- Puja l’arxiu d’àudio aquí. Password: Mary Shelley

4- Envia un mail a carolina(at)hangar.org amb l’assumpte “La veu Frankenstein” per a confirmar que has carregat el teu arxiu. Per a facilitar la recol·lecció de veus, si us plau, indica la versió utilitzada (CAST o ENG) i la pàgina del text llegit, seguint la mateixa fórmula amb la qual has agradat l’arxiu: [tres primeres lletres de la versió utilitzada] + [tres dígits de la pàgina on sali el text triat]. Per exemple: CAST234 (versió en castellà, pàgina 234), ENG005 (versió en anglès, pàgina 5)

Recol·lectarem els àudios rebuts i els organitzarem perquè la veu Frankenstein s’amplifiqui i adquireixi diferents formes i formats. Compartirem la veu o veus Frankenstein resultants en aquesta web, acreditant a lxs participants desordenadament, o seguint un ordre tan aleatori com l’alfabètic. Si volguessis manar la teva veu, però prefereixes que no quedi constància de la teva participació, si us plau, indica-ho en el mail.

Data límit per a la recepció d’arxius: diumenge 17 de maig

Accés a la novel·la:

 

Nota biogràfica sobre l’autora:

Mary Shelley va néixer a Londres en el context cultural del Romanticisme i en la incipient Revolució Industrial. La seva mare va morir quan només tenia onze dies i va ser educada pel seu pare, el filòsof William Goldwin. Mary va créixer estimant els llibres, especialment els escrits per la seva mare, la filòsofa i escriptora feminista Mary Wollstonecraft, que la van influir enormement. Va conèixer al poeta Percy Shelley, de qui es va enamorar i amb el qual va fugir a Suïssa. Prop de Ginebra, en 1816 els Shelley van passar un estiu confinats en una vila amb Lord Byron, John William Polidori i Claire Clairmont. Durant aquest confinament, Mary Shelley va concebre Frankenstein i Polidori, metge, el seu relat El vampir, que donaria origen a l’arquetip del vampir romàntic. Liberal i abolicionista, Mary Shelley podia cridar al boicot a l’ús de sucre per la seva connexió amb el tràfic d’esclaus, al mateix temps que seguia de prop les notícies que arribaven de la revolució d’Haití.

Bibliografia i filmografia relacionada:

 

 

*Collage d’Agustín Ortiz Herrera

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies