Revolució horitzontal. Apertura d’Encura VI

El dijous 11 de gener es compartiran els avenços de Revolució Horitzontal, primera part de la residència de recerca curatorial realitzada per Irene Mahugo a Hangar, com a beneficiària de la beca Encura VI, que continuarà posteriorment a Casa Velázquez, Madrid, fins al febrer del 2024. L’obertura del procés de recerca curatorial serà en clau performativa i poètica i comptarà amb la participació de Miriam Ballesi, Antonio Centeno, Asun Pié Balaguer, Stella Rahola Matutes, Milena Rossignoli i Bella Báguena.

Comissariada per Irene Mahugo, Revolució Horitzontal sorgeix de l’interès per dissenyar estratègies o metodologies per generar altres formes de reivindicació allunyades de la violència o la força, plantejant, en aquest cas, el perfil curatorial com la connexió i el vincle necessaris en contextos i realitats socials complexes. Neix del desig i la urgència de crear espais de reflexió des d’un crip time o temps lent al voltant del repòs, el pensament creatiu, les pràctiques artístiques i compartir les experiències pròpies i la informació com a estratègies mateixes de reivindicació; prioritzant així el benestar i valorant les necessitats d’accessibilitat de cada unx.

Es planteja una forma radical de subversió, el desacatament plàcid contra les lleis. L’aparent mansuetud és ara mateix l’anhel de ser illa, l’existència horitzontal. Contra el trànsit forçat de la vida i el camí -dreçada- constant, proposar el quietisme del cos o la diversitat de ritmes i de formes. Perquè sabem de la raó d’occident fundada en la renúncia al propi cos, nosaltres ens neguem a fer una gambada més; per pensar en un esdevenir disca i fràgil.

Des de la meva habitació i des del meu llit amb llençols de cotó amb estampats florals, distopies alienes i futuribles, passats impossibles i presents ingràvids: forats de cuc que m’empassen i em perden, embuts pels quals caic, passarel·les que rescindeixen els marcs antropomòrfics. Caic en vertical pel pont i recullo les despulles dels altres cossos que em vaig trobant. Soc un repositori somàtic de processos culturals i discursos polítics.

Per al procés de recerca s’ha comptat amb artistes, activistes i investigadors que estan travessats d’alguna manera per la discapacitat, la malaltia, el dolor, la vulnerabilitat o l’accessibilitat en relació amb l’entorn artístic i cultural. Es tracta de presències que posen de manifest la vulnerabilitat d’allò que és comú.

Durant la residència de recerca s’han desenvolupat converses que són enregistrades i registrades. Funcionaran com a llavors per continuar reflexionant al voltant de l’accessibilitat a l’entorn cultural, per desplegar un “kit de supervivència” dedicat a la institució. Algunes de les preguntes que giren al voltant d’aquestes converses són: Podrem aplicar un crip time a la institució? Volem formar part de les institucions cisheterocentrades? Si volguéssim, com podríem fer-ho? Quina representació tenen actualment les històries de vida i art disca/divergent a les institucions? I independentment de la discapacitat, plantegem realment un no-moviment, un descans o un fer més lent? Com podem lluitar perquè la desviació de la norma no sigui castigada (tret que sigui explotable)?

D’altra banda, a la trobada presencial, aquestes especulacions seran transformades en formats híbrids de representació artística i performativa. El dijous 11, començarem a les 19 h desplegant les idees i els processos treballats. Compartirem experiències plàstiques i creatives al voltant de la vulnerabilitat, el dolor, la transformació del cos, els suports. Per acabar, ens dedicarem a un ball descansat i joiós, a una escolta de techno ambient que acabarà per traslladar-nos al lloc còmode que desitgem i somiem, al gaudi com a forma de resistència. Donarem espai a la ràbia, la cura, l’anhel, el descans, l’aïllament, el moviment, la quietud, el dolor, el bàlsam… Les paraules que encara no tenim, les que sí que tenim i les que estem esperant llançar.

Informació pràctica
Dia: 11 de gener
Hora: 19 h
Lloc: Sala Ricson, Hangar
Entrada lliure

Accessibilitat
La Sala Ricson és accessible per a cadires de rodes.
Bany accessible i de gènere neutre.
La sessió es desenvoluparà en presència d’intèrpret de llengua de signes catalana, LSC (Associació Inclusivxs).
Vols assistir-hi i tens altres necessitats d’accés que no són aquí detallades? No dubtis a posar-te en contacte amb veronica(at)hangar.org.

Amb la col·laboració de:

       

Amb el suport de: