El projecte comença amb una decisió: tots els continguts de l’exposició seran delegats a un vident. A partir d’aquesta premissa inicial, que podria entendre’s com una sort d’absència programada d’autoria, es desencadena un procés sinuós que s’estendrà durant un any. Tamara anirà rastrejant professionals de la videncia per sol·licitar-los un pla detallat de treball i finalment s’entrevistarà amb una endevina que proporcionarà una visió concreta de l’espai expositiu. L’artista durant mesos produirà aquestes peces i muntarà l’exposició de la manera més minuciosa i fidel possible. Però prop del final començaran els dubtes sobre la pertinència del gest i la necessitat d’intervenir en la situació.