Isabel Servera inaugura  Manufacturar, elaborar, producir.

Isabel Servera inaugura la seva primera exposició individual el el proper dia 1 de març a les 20:00h  Manufacturar, elaborar, producir a la  galería The Goma de Madrid.

Isabel Servera se serveix dels residus de l’acció per deixar una taca en el temps abans fins i tot de definir-se. A través d’un procés que podria allargar-se fins a l’infinit, no acabar o tornar a començar sense motiu aparent, es crea una dinàmica repetitiva, gairebé obsessiva.
En la seva primera exposició individual l’artista ha distribuït la seva obra a les dues sales confrontant la producció autònoma, d’elaboració pròpia, amb una altra amb prou feines freturosa d’intervenció. Aquests dos àmbits ens remeten a un emplaçament concret, l’escola, on els dies encara discorrien lentament, lloc qüestionat per l’automatisme al que ens vèiem reclamats en l’exercici de la nostra activitat reglada i temps perdut. A la primera sala preval un suro adquirit per l’artista que va servir com a tauler d’anuncis en la Facultat de Belles arts de Barcelona i que ara es percep com una acumulació de restes del passat. Una pila de papers que van ser rebutjats en la fotocopiadora autoservei de la facultat durant un cert període i composicions de fulles triturades fan del paper el material per excel·lència en el quefer productiu d’aquells temps i que avui formen part de totes les obres exposades.
Una vegada travessada la primera sala, ens trobem amb un lloc de producció disfuncional i manual: l’aula. Només una lleu petjada, impremeditada, sobreviu a la mecànica present en cadascun dels dibuixos executats per la mà de Servera, producció artística portada a l’extrema rutina, a la labor: fidels reproduccions de quaderns escolars i composicions rigoroses de color seguint la seriació de colors de les caixes Faber-Castell , dibuixos que acaben per deixar-nos amb una sensació de desvari òptic. Tota aquesta confrontació entre creació, mecànica i producció té la seva cúspide en 1cm2, un altre romanent d’una acció duta a terme en l’estudi d’Isabel Servera, en el qual se selecciona un minúscul accident de la totalitat del sòl empaperat i que posa en relleu l’absurd patró que existeix avui dia en valorar comercialment una peça d’art.