Lucía Egaña participa al Festival Transitio

Entre el 23 i el 28 de setembre 2017 l’artista en residència Lucía Egaña particia al Festival Transitio a la Ciutat de Mèxic.

El festival Transitio_MX 07 es presenta com un lloc per reflexionar sobre les relacions entre aquests éssers i per posar a dialogar els sabers ancestrals, la ciència, la tecnologia i l’art actual en una cerca de respostes a la interrogant “Como decir nosotrxs?”. En aquesta trobada entre pensadors, hackers, activistes i artistes de diversos contextos, es propicia l’intercanvi i l’elaboració de pensament, recerques i camins en comú per refer la nostra relació amb el món, des dels cossos i des de el ‘nosotrxs’ divers.

El Parlament és el cor del festival i un procés col·lectiu per explorar la pregunta de “Como decir nosotrxs?” a través de la paraula. És un espai horitzontal, de discussió i d’intercanvi, que abandona el format teatral dels seminaris habituals, a favor d’una disposició en cercle amb amplis temps de discussió. Els quatre dies del Parlament es divideixen en quatre temàtiques: Matèria Primera, Interespècies, Ecologies i En comú. Convidats especials es barregen amb artistes, investigadors de diferents camps i amb el públic, per compartir els seus sabers, resistències i visions, aportant recursos per al procés col·lectiu que culmina en una assemblea polifònica. Al seu torn, el Parlament és la matèria primera d’una emissió de ràdio, duta a terme per un equip intercultural de ràdio locutors de Abya Yala.

El Parlament i la Mostra es complementen amb una sèrie d’Actes en Viu ‒que tindran lloc tot el dia diumenge i cada nit‒ relacionats amb la temàtica del dia al Parlament. Els Actes en Viu conviden a una implicació diferent entre artista i públic, privilegiant la presència del cos i la immediatesa de les relacions.

Si poguéssim dir ‘nosotrxs’ de manera tal que ja no existeixi un ‘ellxs’, canviaria tot. Si poguéssim dir ‘nosotrxs’, no com una extensió difusa del jo, sinó com una autèntica dimensió del món: plantes, pedres, persones, animals, màquines en una immensa assemblea d’esdevenir conjunt, llavors, com diu Marina Garcés en la seva obra, Un món comú “el nosaltres no seria un subjecte en plural, sinó el sentit del món entès com les coordenades de la nostra activitat comuna, necessàriament compartida”.

+info