PARATEXT nº6 amb Antonio R. Montesinos, Christina Schultz, Ciprian Homorodean i Jia-Ling Hsu
Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions dels artistes residents a l’Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals, sempre en dimecres, de 19.00h a 21.00h. Diversos artistes presentaran en formats no convencionals projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb el propòsit de possibilitar la interacció amb els propis artistes.
La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 14 de octubre a Hangar a la Sala Ricson, a les 19h.
Els artistes presentaran els seus projectes:
Treballa a partir de l’anàlisis, la modificació i el registre dels espais que construeixen la nostra experiència quotidiana, intentant comprendre com aquesta es desenvolupa en un entorn híbrid barreja de quelcom real i quelcom fictici, allò urbà amb allò natural i quelcom físic amb quelcom digital.
Centra el seu interès en les diferents formes d’entendre la producció d’aquests espais on vivim, així com en l’enfrontament entre diferents models d’emergència político-social (Bottom-Up) i les estructures de control jeràrquic (Top-Down). Les seves propostes pretenen analitzar la tensió entre les estructures d’ordenació i reglamentació de l’espai davant la capacitat d’acció real que tenim sobre el nostre entorn – per mitjà d’accions quotidianes com la comunicació o els desplaçaments -.
En el seu treball utilitza diferents medis com el dibuix, la fotografia, els objectes trobats, la instal·lació o els mitjans digitals. A aquests medis es sumen procediments heredats de la sociologia, la antropologia i el disseny de la informació: arxius, diagrames, maquetes, infografies, cartografies, treball de camp, enquestes o workshops. L’utilització de materials pobres, l’ús de tecnologia Low-Fi i de procediments propers al “Do it yourself” son constants en l’el·laboració dels seus treballs.
Viu a Barcelona des de fa més d’una dècada i la seva carrera artística es basa en la formació tecnològica i artística autodidacta. És un hacker de tot tipus d’autoritats restablertes i de les rutines diàries. La seva intenció és transcendir a les relacions actives i subversives, i aprendre contínuament. Les seves diverses pràctiques artístiques oscil·len entre les dades i el paper, de codi obert i d’espais oberts, el rendiment i la teoria, el concepte i la narració. Fingeix ser un col·lectiu perquè és així com se sent. Internet li fascina i li permet explorar múltiples formats. D’aquesta barreja obté les tecnofantasíes amb narracions conceptuals.
Durant els últims anys ha desenvolupat diverses línies artístiques i ha participat en espectacles, pel·lícules cinematogràfiques, conferències i collages específics. També ha estat en residències d’1 a 3 mesos a: Nau Coclea-Camallera(Girona), La Bonne-Barcelona, Nau Estruch-Sabadell, Glogauair-Berlin.
Considerant l’art com una altra llenguatge, utilitza qualsevol mitjà que consideri adequat per donar al seu discurs una forma, encara que l’enfocament escultòric sovint és present en la concepció dels seus projectes. El seu vocabulari es basa en els antecedents personals i observacions del món, vist a través d’un vidre d’humor i ironia, que es tenyeix però, amb una certa ràbia continguda. La temàtica de les seves obres provenen d’un polèmic context social, econòmic i polític, però en el fons és l’experiència humana en el seu millor i pitjor moment. El centre de la seva reflexió són els mecanismes estereotipats, que de vegades influeixen en les nostres percepcions i defineixen com som percebuts, així com la recerca de l’individu per la identitat i els rols voluntaris o involuntàriament encarnats. En el seu art es desenvolupa una constel·lació on model i anti-model coincideixen: l’heroi i el dolent, el fracàs i l’èxit, la riquesa i la pobresa, la vida i la mort, i en última instància, l’art i la vida. Les dues bandes de la història han de ser explicades.
Les obres de Hsu Jia–Ling són actuacions i imatges en moviment relacionades amb la temporalitat. Són referents de la família i de les relacions romàntiques, el seu treball és una resposta emocional a la noció d’amor i de confinament. Incorpora la memòria i el somni, creant una realitat sensoriall, transformant-lo en un contacte íntim de la ment. Incorpora l’espai que l’envolta amb un llenguatge narratiu. A més d’introduir el moviment del cos en un context i en uns espais específics, també converteixen l’espai en un lloc teatral mitjançant l’ús de materials múltiples com ara text, objecte, so i il·luminació, crea un collage d’escenes que provoca una narrativa oberta .
Selecció de performances:Wash Off. Fantasy Theatre’s “Wash” Theatre Festival. Solo Singer Inn: Taipei. Taiwan(2014); Daily Life. Taiwan-Hiroshima Performance Art Show. Polymer:Taipei.Taiwan(2014, group exhibition); FOURbidden. Hopscotch Body Movement Theatre’s “Body & Sound” program. Changee:Taipei.Taiwan(2014); I am breathing, and so is it. Sidewalk by the construction site of Taipei Dome: Taipei. Taiwan(2014).
Col·laboren:
Categories: Activitats dels residents, News, News Arxiu | Etiquetes: Paratext
