MantenimentInfra 1. Hangar en residència a Hangar.

En el context d’art, i en altres àmbits vinculats a la recerca, sembla que si bé no hi ha una definició clara del que és una “residència” (segurament perquè és un concepte mutant, adaptatiu i situat), sí que existeix un consens operatiu, una espècie d’acord funcional sobre el seu modus operandi. Una residència es defineix i es defensa pel seu ús. Estaríem llavors d’acord en el fet que la residència és un espai-temps necessari per al desenvolupament d’un procés de creació o de recerca. És un espai, però sobretot un temps retirat del lliurament de resultats i de les certeses; el lapse en què encara s’indaguen o es busquen. És també un interval en el qual succeeixen coses determinants per al procés amb conseqüències que no tenen perquè ser visibles en els resultats.

Prenent ancoratge en el fet que el centre va sorgir i és en primer lloc un espai de residències, Hangar es proposa aventurar un canvi d’escala i, aplicant a escala institucional el que habitualment proveeix per a artistes i col·lectius, Hangar es posa en residència en Hangar. I això comporta en primera instància, imaginar i concretar com es fa això. Ho sabrem quan ho travessem.Amb aquesta mena d’exercicis Hangar ramifica el seu compromís amb la revisió del que s’entén per recerca, transferència i producció de coneixements, reivindicant els coneixements que es produeixen per la pràctica.

*

Hi ha una sèrie de relats o imatges conceptuals que ens serveixen per pensar o visualitzar el que volem fer. Sabem que probablement les estiguem gestionant sense el rigor i l’exhaustivitat investigativa d’allò que és acadèmic. Entre els temps que ens falten també hi ha el de verificar-ho tot i ubicar-ho en el seu marc epistèmic ampli. També és possible que aquests relats i imatges estiguin completament modificats per les nostres projeccions. Amb els disclaimers pertinents, ens resulten molt útils per imaginar la pràctica i per compartir allò que assagem.

Explicava Jean Oury que ha d’haver-hi una casella buida perquè hi hagi moviment. Sense casella buida, quan ja està tot ple i tot previst, la institució es bloqueja, no funciona. Sense buit ja no es pot escriure ni pensar ni res.

Encara que pot resultar inquietant, en alguna ocasió Oury va fer servir el terme “precarietat” com a concepte que oposava a una mena de pràctica inerta. Una cosa així com una precarietat estimada, per contrast amb allò que és massa estable, les estructures pètries, sense moviment. A La Borde, la clínica psiquiàtrica que va dirigir amb Felix Guattari, havien instaurat una comissió que es deia el tercer regulador per assegurar aquesta obertura d’espai per al moviment. Davant la pregunta quan es reuneix el “tercer regulador”?, Oury contestava que era per «resoldre problemes que no han pogut solucionar-se en una altra banda, o per mantenir, justament, el buit. Si ho volem resoldre tot, estem fotuts».

Aquesta preservació del buit a escala del funcionament institucional seria després represa per Felix Guattari sota el nom de “funció vacuolar”. A les cèl·lules vegetals cal una vacúola perquè visqui la cèl·lula, perquè hi hagi intercanvi. La vacuola és un dipòsit que ocupa gran part de l’espai cel·lular, fet d’aigua i altres substàncies químiques que –i això ens interpel·la molt– tenen una funció tant d’evacuació de deixalles com d’emmagatzematge. La vacuola ens apareix com una zona de compostatge.

L’equip d’Hangar s’ha donat dos temps de residència el 2022. Un ara, del 3 al 17 de febrer del 2022 i un altre moment d’un mes, a l’inici d’estiu. Ho entenem com una residència institucional perquè el que està sobre la taula, com a camp de recerca, anàlisi i producció col·lectives és la institució, les infraestructures i els comportaments.

*

Més enllà de les necessitats concretes que puguin animar Hangar a posar-se en residència, entenem aquest exercici com una forma de recerca pràctica que entronca amb tota una sèrie de qüestions sistèmiques.

Ens sembla

Una manera de fer resistència a l’acceleració i l’atròfia de la imaginació que genera no parar. El primer símptoma del qual és que no s’imagina de debò parar.

Una manera de desfer la sensació d’implacabilitat dels temps i els ritmes.

Una manera de prendre partit a favor dels processos col·lectius –el DWO que està inscrit al cos d’Hangar– per donar forma a les estructures que ens ordenen.

Una manera de contrarestar la petrificació institucional exercitant la possibilitat d’una altra manera i aplicant la indisciplinaritat d’equip.

Una manera d’abordar la sostenibilitat i transició ecològica des d’altres capes, les metodològiques, les dels hàbits. No només com a preferències de consum i consciència d’empremta energètica sinó sobretot en disposicions i inèrcies psico-pràctiques esgotadores i gens regeneradores.

Una manera d’entendre que reparar, adaptar o actualitzar una màquina de vegades requereix apagar-la un moment i comptar-ne fins a 15.

–

 

Imatge: Luz Broto, Abrir un agujero permanente, 2015. Foto de Roberto Ruiz. Luz Broto serà resident de llarga durada a Hangar en el període 2022-2024.