Quimera Rosa comença la seva residència amb el projecte Trans*Plant
Des del 4 fins al 30 de juny el col·lectiu Quimera Rosa realitza una residència al welab d’Hangar. Aquesta té com a objectiu la continuació del projecte Trans*Plant: La meva Malaltia és una Creació Artística’ començat en el marc del programa Prototyp_ome.
Aquest projecte d’acte-experimentació mèdica sobre condylomata acuminata, una MTS produïda pel HPV (Virus del Papil·loma Humà) i amb el qual conviu una de les components de Quimera Rosa, es basa a replicar i alliberar la Teràpia Foto Dinàmica (PDT). La PDT és una tècnica molt poc invasiva amb grans resultats sobre càncers localitzats i malalties de pell, basada en l’aplicació d’una molècula fotosensible i la seva activació per una longitud d’ona especifica.
El principal objectiu eix del projecte de les Quimera Rosa és d’obrir la caixa negra, com diuen els i les hackers o d’obrir la píndola com deien els i les activistes afectats/des per la SIDA. Es tracta de replicar i fer accessible els coneixements en una wiki la qual cosa podria servir per a centres comunitaris de salut i/o persones que es troben excloses del sistema públic.
En paral·lel a la recerca biomèdica, Quimera Rosa es dedica també a incloure aquest treball en la Instal·lació ‘Trans*Plant : May the chlorophyll be with/*in you’ que integra els diferents parts del projecte Trans*Plant des del seu inici en 2016. Aquesta instal·lació es presentarà en diversos centres d’art a Europa i Mèxic a partir de juliol del 2019.
Quimera Rosa és un laboratori d’experimentació i recerca sobre identitats, cos i tecnologia, creat a Barcelona en 2008 i nòmada des de 2014. Quimera Rosa s’inspira de la noció de cyborg desenvolupada per Donna Haraway, qui els defineix com a “quimeres, híbrids teoritzats i fabricats de màquina i organisme”. Des d’una perspectiva transfeminista i postidentitaria, fan del cos una plataforma d’intervenció pública, amb la finalitat de generar ruptures a la frontera entre el públic i el privat. Conceben la sexualitat com una creació artística i tecnològica i busquen experimentar identitats híbrides que desdibuixin les fronteres entre natural/artificial, normal/anormal, home/dona, hetero/*homo, humà/animal, animal/planta, art/política, art/ciència, realitat/ficció.
Particularment interessades per l’articulació entre art, ciència i tecnologia, així com en les seves funcions en la producció de subjectivitat, el seu treball se centra actualment en el desenvolupament de performances i projectes transdisciplinari, en l’elaboració de dispositius que funcionen amb l’activitat corporal, i d’experimentacions de bio-hacking.
La major part del seu treball es fa de manera col·laborativa i, sempre, lliure de patents i codis privatius.
Amb la col·laboració de:
