PARATEXT #29 amb May Parlar i Julia Varela

Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions dels artistes residents  a l’Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals, sempre en  dimecres, de 19 h a 21’30h. Diversos artistes presentaran en diferents formats  projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb  el propòsit de possibilitar la interacció amb els mateixos artistes.

La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 26 de setembre a Hangar a la Sala Ricson, a les 19 h. Presentaran els seus projectes:

May Parlar, llicenciada en Arquitectura i Disseny Sostenible, desenvolupa el seu treball en el camp de la fotografia i el vídeo. Crea imatges performatives que exploren les nocions de pertinença, identitat, percepció i influències socials normatives. Està especialment interessada a examinar la condició humana a través de la documentació de l’experiència nòmada d’estar / actuar en realitats construïdes, que perpètuament es transformen, deformen i desconstrueixen en el seu treball. Les seves obres han estat projectades i exposades internacionalment als Estats Units, Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Turquia i Grècia. També és vídeo activista i realitzadora de documentals, produint treballs de rellevància social amb grups de mitjans comunitaris i ha format part de col·lectius de vídeo com Paper Tiger TV. A més de la seva pràctica artística i mediàtica, May és professora d’Art i Disseny, dirigeix cursos de disseny arquitectònic i conferències sobre sostenibilitat en diverses universitats.

Un dels interessos de Julia es relaciona amb allò que reprimim quan veiem. Part de materials que li permeten preservar la posada en escena física en què executar i mediatitzar emocions. Les obres que planteja són performances que si no esdevenen objectes, desapareixen. Part de testimonis orals, traduccions, successos efímers i materials electrònics o de rebuig per disseminar el medi que envolta a un subjecte o comunitat.

Els mitjans de producció, recepció i circulació d’imatges converteixen el patiment en un element d’entreteniment domèstic, especulable. Part del seu treball escenifica com la nostra interacció física amb dispositius domestica la nostra comprensió sobre el context, desig, ideals i drets humans. Estudia les imatges operatives i la relació entre el desig i el nihilisme.