Diego Pujal

Buenos Aires, 1971

Període de residència: gener 2008 – desembre 2009

Diego Pujal sol usar grans teles de fons monocromàtic dominades per una forma solemne, única, totèmica. O més aviat una no-forma simplement apuntada, amorfa, orgànica, càrnia i desitjosa de trencar la seva obligada bidimensionalitat però incapaç d’aconseguir-ho. Una cosa que funciona en el pla pictòric com un significant premonitori, perplex i ambigu d’una cosa que s’ofereix i es resisteix sense arribar realment a constatar-se. Un misteri visual que convida a aquell que mira a una una mena de limbe interpretatiu –de lloc intermedi i impossible– en el qual la finalitat (el suposat missatge al qual aspirem accedir) es confon amb el medi (el vehicle d’accés).

web(at)diegopujal.com

www.diegopujal.com

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies