Paratext #32 per Giuliana Racco

Paratext #32
19 de desembre de 2018
per Giuliana Racco
Foto Giuliana Racco amb Nenad Andric.

TMTMTM (col·lectiu en residència)
BeAnotherLab (col·lectiu en residència)
TOPLAP (col·lectiu en residència)

El curiós cas dels col·lectius d’artistes

Com a membre de la comissió del programa Hangar i ex-artista resident de “dalt”, em va fer gràcia quan em van demanar que escrivís sobre els col·lectius de “baix”. Personalment he treballat sovint en col·laboració amb d’altres, però el focus sempre ha estat posat en produccions artístiques específiques, fet que difereix molt de les filosofies de la constel·lació dels col·lectius que han residit i resideixen actualment a la planta baixa[1]. Per tant, tenia curiositat per saber com aquests artistes perceben i defineixen les seves pràctiques dins d’aquest context específic. Quins són els seus impulsos i com operen en la interdisciplinarietat intensificada dels regnes de baix?

En primer lloc, els criteris de selecció que ocupen aquests espais són diferents. La convocatòria valora projectes experimentals interdisciplinaris amb aportacions en termes de valor afegit i de serveis de suport (…) a les comunitats d’Hangar, amb un fort enfocament en la “descripció del retorn”. A més, els col·lectius estan implicats en els setmanals Dijous Oberts, tardes en què es convida la comunitat d’Hangar i el públic en general a aprendre de les investigacions [2] de manera que hi ha una idea de “servei” a la comunitat i al públic en tant que transferència de coneixements a canvi dels espais d’operació, que després s’interpreta en diferents declivis per cada col·lectiu específic. Això és fonamental per entendre el paper d’Hangar en les experiències col·lectives, representades per tres casos de nous residents que es van presentar al Paratext el 19 de desembre de 2018.

M.C. Escher Mans dibuixant, 1948

El primer grup a parlar va ser TMTMTM[3], cofundat per Patricio Rivera, Belén Soto i Ali Yerdel, els quals van delinear la seva pràctica entre la tecnologia i la investigació artística, principalment en termes de servei o producció per a altres artistes. No obstant això, desdibuixen la línia entre artista i col·lectiu de producció en qüestionar els mètodes de producció / reproducció, el concepte d’autoria i les relacions de poder dins dels contractes de producció. Reunits pel que veien com una manca material d’equips i tecnologia específics a Hangar, TMTMTM ofereix impressores 3D, modelatge de plàstic, consultoria, creació de programari i programació, alhora que crea una plataforma de col·laboració, consultoria i cotaller, destacant-ne, per exemple, el seu taller de sexe i tecnologia d’inspiració tecnofeminista “Clítoris que punxen: taller de modelatge i impressió 3D per dissenyar armes d’autodefensa”. Basat en pràctiques de codi obert, el col·lectiu es percep a si mateix com una associació oberta (com associació poden recórrer per obtenir finançaments) entre l’art i la producció que s’esforça per un enfocament de la producció diferent del model tradicional impulsat pel mercat, reconeixent Hangar com un espai lliure per sondejar la sostenibilitat d’aquest model.

 

M.C. Escher, Llaç d’unió, 1956

 

Mentrestant, BeAnotherLab acabava de tornar d’una gira per l’estranger amb el seu ‘Machine to be Another’. Aquest col·lectiu, que gira al voltant del tema crític de “l’empatía”, té una funció tècnica i social específica dins el marc de les pràctiques artístiques socials, amb un caràcter “obert”. Això permet que el seu projecte sigui accedit i apreciat per un públic molt divers (per exemple, des del Fòrum Econòmic Mundial de Davos fins a les escoles públiques d’Irlanda).Descrivint-se a si mateix com un grup antidisciplinari d’artistes, investigadors i activistes, BeAnotherLab porta des de 2012 qüestionant la relació entre identitat i cos a través del desenvolupament d’una tecnologia en la qual dos usuaris intercanvien la perspectiva del cos; en paraules del cofundador Christian Cherene, “creant la il·lusió de la transferència del cos”, fet que es tradueix en un augment de les experiències d’empatia per part dels seus usuaris que, per un moment, se senten precisament, com si fossin uns altres. El resultat és un experiment transfronterer entre la instal·lació, la investigació, el rendiment i la pedagogia, que vincula la tecnologia innovadora a la sociologia.

 

M.C. Escher, Tres Esferes I, 1945

 

Finalment, Lina Bautista i Iván Pau van presentar la seva col·laboració com a participants en el node de Barcelona de la xarxa global TOPLAP, destinada a articular la comunitat de livecoders que practiquen el llenguatge de programació audiovisual. A través del que ells defineixen com “pensar en viu”, Bautista i Pau produeixen música lògica per a l’experimentació, la comunitat i els esdeveniments. A Barcelona, la filosofia de TOPLAP se centra en l’apropiació tecnològica i la resposta política, alhora que promou l’autotecnología i la filosofia del codi obert amb un enfocament de gènere. També organitzen co-tallers, consulten i fomenten l’intercanvi de coneixements, alhora que contribueixen a la dedicació d’Hangar a l’art sonor i fomenten el pensament lògic i públic, els cotallers, els hackatones i els algoraves, esdeveniments en els quals la gent balla al ritme de la música generada a partir d’aquests algoritmes. En aquest moment, es preparaven per a VIU, un festival de livecoding que es va celebrar, precisament, a Hangar del 21 al 25 de gener.

Aquests casos expressen només tres potencialitats de les possibilitats del que pot ser un col·lectiu d’artistes, i particularment en el context d’un espai híbrid, transdisciplinari, socioestètic i no orientat al mercat com és Hangar. Són, respectivament:

• Un servei que planteja la qüestió de la producció artística en una economia impulsada pel mercat
• Una pràctica socialment compromesa que barreja art i ciència
• Una plataforma experimental de recerca, producció i desenvolupament de música algorítmica.

I això és just el que hi ha a Hangar ara, la propera ronda de col·lectius podria i hauria de ser completament diferent. Distingits entre si, el fil conductor és la residència a Hangar, un entorn singular que permet l’existència d’investigació híbrida, experimentació, producció de coneixement i posada en comú que no se centra en la lògica de la posada en marxa del mercat, sinó més aviat en la investigació de nous models sostenibles. Si “l’estudi” de l’artista, derivat del llatí studium, que significa ‘estudiar’, és tradicionalment concebut com l’espai on els artistes es retiren a treballar, obrint-se per a una visita ocasional, s’espera que l’estudi col·lectiu s’involucri més freqüentment amb un públic més ampli, a través de consultes, tallers i altres serveis, a canvi dels seus espais d’operació. La reunió d’aquestes actituds, amunt, avall i al voltant, complementa la recerca d’Hangar de ser un cas híbrid de col·laboració entre participants curiosos i la comunitat local.

M.C. Escher – Ciclo, 1938

[1] L’antic edifici de Can Ricart està estructurat de manera que els tallers d’artistes residents són al segon pis, mentre que les oficines, serveis i altres instal·lacions (estudis de gravació, lloguer d’equips, àrees de treball conjunt, etc.) estan ubicades al nivell inferior. Els membres dels diversos col·lectius també estan allotjats aquí i gaudeixen d’un estat diferent dels artistes que treballen a dalt.

[2] Cal destacar el cas de Befaco, col·lectiu que va residir a Hangar des dels seus orígens el 2010 i fins a 2018. Durant anys de Dijous Oberts, Befaco va compartir coneixements amb innombrables persones curioses que volien aprendre a construir els seus propis sintetitzadors DiY. Pel que fa a la relació de Befaco amb Hangar, el seu web diu: “La iniciativa de Befaco és possible gràcies al suport d’Hangar, un centre de producció artística de Barcelona, que ens ha donat suport des del principi, sense aquest suport Befaco mai hauria existit d’aquesta manera”. (www.befaco.org, consultat per última vegada el 20 de gener de 2019).

[3] TMTMTM és l’acrònim de The Machine that Makes the Machine, en referència a la tecnologia de reproducció 3D pròpia dels projectes i als experiments de Nikola Tesla