PARATEXT nº8 amb Azahara Cerezo, Ali Yerdel, Isamit Morales, Lydia Debeer, Iván Paz

Imatge_Capçalera_p8

 

Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions dels artistes residents 
a l’Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals, sempre en
 dimecres, de 19.00h a 21.00h. Diversos artistes presentaran en diefrents formats 
projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb
 el propòsit de possibilitar la interacció amb els propis artistes.

La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 2 de març a Hangar a la Sala Ricson, a les 19h.

Els artistes presentaran els seus projectes:

Azahara cerezo

Azahara Cerezo explora formes urbanes i relacions de (no) visibilitat a l’espai físic i virtual mitjançant l’accés i ús de dades a temps real, processos de reapropiació i desplaçaments estratègics de material propi i d’arxiu. Els seus projectes aborden contradiccions en la singularitat del territori, la dimensió física del qual es fon amb la digitalització, i prenen la forma d’accions -sovint online-, vídeos experimentals i instal·lacions. Les seves dinàmiques de treball es vinculen amb freqüència a la producció en context a residències artístiques i a les col·laboracions amb altres artistes.

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Arts Visuals i Multimèdia per la Universitat Politècnica de València. Ha realitzat residències a 1646 (La Haia, Holanda), Flax Art Studios (Belfast, Irlanda del Nord), MoTA (Ljubljana, Eslovènia) i Digital Arts Studios (Belfast).

Ha exposat recentment a In search of Thomas Pynchon (Nieuwe Vide. Haarlem, Holanda), Espècies d’espais (MACBA. Barcelona), Art in resistance (Spielart Festival. Múnic, Alemanya), The culture of ageing (St James Cavalier. Valletta, Malta), Festival Ingràvid (Arts Santa Mònica. Barcelona), Solatge (Bòlit Centre d’Art Contemporani. Girona) i Arquitecturas de soledad (Fundación FIArt. Madrid).

Ali Yerdel

Ali Yerdel és un arquitecte d’interiors expert en nous mètodes de prototipatge, parametrització i algorismes generatius per a aplicacions arquitectòniques, espacials i relacionades amb els usuaris. Així mateix, és un experimentalista interessat en end effectors robòtics i màquines per acumular noves metodologies de fabricació. Al 2010, ha completat el grau de llicenciatura a la facultat de Belles arts, Arquitectura d’Interiors i Disseny Ambiental en la Bilkent University, a Ankara. Després de treballar dos anys a Istanbul, s’ha traslladat a Barcelona on ha dut a terme el seu màster l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya. A l’estudi Digital Tectonics/Fabrication Ecologies Studio. El seu projecte ha guanyat el “Experimental Robotic Craft Award”. Amb el projecte “Stigmergic Fibers”, s’han introduït robots KUKA, les tècniques modernes d’aplicació de materials antics per crear morfologies emergents que transcendeixen els processos tradicionals. Després, ha realitzat un projecte de tesi a la IAAC/Open Thesis Fabrication sobre “Sonic Environment frequencies parametrization and digital fabric form works, Orchestra of frequencies”. Recentment, ha acabat un altre màster en Disseny Avançat i Arquitectura Digital a la Elisava, Universitat Pompeu Fabra. Allí l’equip del projecte ha desenvolupat un sistema pneumàtic proliferat que pot ser controlat a través d’inputs digitals, que condueix a un projecte sobre moviment cinètic a través de la manipulació d’inputs.

Els projectes als quals treballarà durant la seva residència a Hangar, proposen activar certs sistemes oberts i cicles sostenibles per crear un catàleg de sistemes de construcció i habitacions energèticament eficients per a persones que necessiten una habitació o un producte i poden emprar els materials que troben al seu voltant. Les condicions estàtiques es converteixen en cinètiques incrustant un un codi digital i proporcionant una varietat d’opcions segon els seus usos. I quan acaba la necessitat, pot reincorporar-se en la seva pròpia closca o decidir de collir més energia, d’aquesta manera pot florir una altra vegada quan faci mancada. Aquesta nova família de criatures seran les noves màquines a interactuar amb l’usuari per aprendre i adaptar-se a les condicions. Una nova relació translúcida emergeix de la interacció. Per entendre com un hàbitat o una estructura que pot respondre a una certa condició pot recollir dades i ensenyar-nos patrons i bucles segons el seu límit d’acció. Com respondran a l’usuari i com l’usuari serà capaç de reconèixer-los a través de les seves pròpies necessitats.

Isamit morales

La pràctica artística de Isamit Morales emergeix de la noció de la identitat i d’aspectes llegats a aquesta, com la seva construcció, reedició, extensió i potser desaparició en relació a una perspectiva colonialista. Qüestionant la identitat de l’artista contemporani, del paisatge, abordant geopolítica i la identitat cultural, Morales proposa*timelines alternatius: de la seva pròpia biografia, d’anècdotes censurades en la història i recentment, de paisatges primitius reconstruïts per humans, malgrat haver estat aquests essencialment inhabitats. Dins de la seva recerca, el subjecte troba “el seu” mitjà específic a través de diferents formes – des del so, l’escultura, performance, el flashmob, el concert, instal·lacions fins a workshops – i en certes instàncies, s’estén involucrant altres artistes, curadores o músics. Durant la seva residència en Hangar, Morales estudia la vulnerabilitat del contingut al moment de producció i edició de el “coneixement”; el seu projecte de llarga durada “Acta Herbaria d’un Jardí Triàsic” s’enfoca ara en el mètode científic utilitzat per reconstruir visualment la paleoflora extinta; a través d’entrevistes i converses amb paleobotánicos, paleoartistas i botànics, la intenció serà aquella de reconstruir un paisatge primitiu durant diverses sessions de workshops i activats al Hangar.

Des del 2012, l’any de la seva primera mostra personal (The Monster N° Patrimony, Iaspis, Estocolm), va iniciar a col·laborar amb “Lucie Fontaine” (Milà) i “Cherimus Sardegna”(Sardenya). Entre algunes de les exhibicions col·lectives es troben: Les Associations Libres (París, La Maison Rouge, 2012); 80 (Torí, Gum Studio, 2012); Estate (New York, Marianne Boesky, 2012); Mirror Project, doble personal al costat de Franco Ariaudo (Torí, Associazione Escombrés, 2014), “Les sentiers battus sont pleins de fictions endormies” (GAP, Château de Montmaur / Caraglio, Filatoio di Caraglio, 2014), “Quienquiera que pensó en_____, dígale que está equivocado”, Museu Alejandro Otero, Caracas -Veneçuela). En el 2015 participa en un workshop amb Lara Favaretto com a tutor en la Residència Spinola Banna per l’art, de recent va formar part de l’última edició de “Artissima Art Fair” dins de l’exhibició col·lectiva “Inclinations”.

Lydia Debeer

Lydia Debeer és una artista establerta en Antwerp que treballa amb vídeo i so. Actualment és resident del programa de postgrau de dos anys de HISK (Higher Institute for Fine Arts) en Ghent.

Les obres de Lydia tracten sovint de les transicions i els espais de transició. En un lloc o en una ment que està en alguna part “al mig”, tot i res sembla possible, és una condició que és molt fluida i estàtica alhora. Els personatges que apareixen en les pel·lícules no creuen aquests espais, es demoren o es mouen a través d’aquests sense apuntar a la sortida. No són els protagonistes de l’obra però assumeixen el paper d’una guia. Com Virgili en el Inferno dantesc.

“Un punt de vista arquitectònic sembla regnar en els films de Lydia Debeer. Aquests no revelen sols una forma simbòlica d’entendre l’arquitectura, sinó més aviat una forma no-antropomòrfica d’entendre el cinema i la vida mateixa. Debeer ens mostra altres punts de vista sobre el que creiem que és estrictament humà, ja que en aquest cas són els edificis i els paisatges carregats emocionalment que guanyen un punt de vista sobre l’escena i els personatges que hi transiten”. Oriol Fontdevilla

Per Lydia la música i els paisatges sonors que compon són una traducció de l’experiència física i interna relacionada amb determinades situacions. No estan destinats a documentar els elements acústics d’un lloc o una acció. Ella combina enregistraments del lloc específic i d’objectes a l’atzar amb enregistraments de diversos instruments (en la seva majoria interpretats per ella mateixa) i sons generats digitalment. Ella apunta al fet que els seus vídeos creïn una comprensió del concepte, la història i l’emoció de la mateixa manera que ho fa la música.

Iván Paz

He estudiat física i matemàtiques a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Durant aquest període, també he experimentat amb la música i la fotografia. Els meus principals interessos impliquen la ciència, l’art, la tecnologia i com la seva interacció pot crear noves adreces estètiques, conceptuals i de pensament. Al 2006, vaig començar a treballar com a professor d’enginyeria de so. A partir d’aquest procés, al 2011 he concebut i liderat un seminari en mètodes matemàtics aplicats a la composició musical a la UNAM. L’activitat desenvolupada allà va produir nombroses col·laboracions i processos de treball, per exemple, sessions de live coding en col·laboració amb el Centre Nacional de les Arts de Mèxic (CNA).

El meu treball actual implica metodologies d’intel·ligència artificial aplicades a l’estudi de les característiques musicals i l’exploració dels espais de paràmetres dels sistemes generatius. Aquest treball s’emmarca en una filosofia de codi lliure i obert, que considera l’acte de programació o codificació com a expressió social i política. Estic interessat en com aquesta concepció permet a diferents comunitats d’apropiar-se de la tecnologia. La meva activitat recent inclou tallers a nombrosos llocs, per exemple, el CRIMMIT de la McGill University (Canada), la CNA (Mèxic) i la Universitat Politècnica de Catalunya (Espanya). Execucions d’ordinador portàtil en “live performance”, per exemple, “A code-collaboration piece” (Source 2.0, Ciutat de Mèxic, 2013), peces per a instruments acústics i codi (Espanya, 2015 i Alemanya 2016), “some pieces for laptop” gravades durant sessions de live coding i el projecte Escandalizer un encreuament entre coreografia, mapping i so. Part de les meves col·laboracions de recerca involucren una residència com a estudiant convidat al Institute for Music and Mitjana de Deusseldorf i ser membre fundador del seminari SEMIMUTICAS (UNAM) de recerca en còmput, música i matemàtiques. A l’estiu 2013, m’han atorgat una beca de doctorat al Centre Nacional de Ciència i Tecnologia de Mèxic per al programa d’intel·ligència artificial de la Universitat Politècnica de Catalunya, on estic actualment treballant amb el grup de Soft Computing. Al 2015 he guanyat la beca de recerca artística Banc Sabadell-Hangar per a la construcció d’una interfície holística que guia l’exploració perceptual dels espais de paràmetres en sistemes algorítmics.

Colaboran:

logos

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies