Lucía C. Pino

Lucía C. Pino, València

Periode de residència: maig 2014 – maig 2016

Lucía C. Pino realitza la seva activitat com un reflex de la voluntat de construir i apuntalar a partir d’alló completament accessible, comú o fins i tot residual i dotar-ho d’un valor (que sigui). Una pràctica que tendeix a posar el focus en l’escultura entenent-la en un sentit ampli _a través de l’estudi de textes, objectes, materials i associacions_ i que s’expandeix generant un complex d’experiències de moviment, pes, tensió, execució estructural, contrapunt formal i ritme, que genera una ressonància i una interacció entre espai i persona que ho experimenta (més enllà d’imatges retinals aïllades).

És a dir, una mirada hàptica que intenta que sigui una relació entre espai i objecte que proposi un recorregut, un acostament, una manera d’estar. Podríem dir que les seves peces no troben solució de manera aillada, sino que cobren sentit en relació amb altres peces i amb l’arquitectura o el paisatge que l’envolten. Sovint treballa amb elles fins l’últim moment, mantenint oberta la relació entre objecte i espai el major temps posible. El resultat és una espècie de transformació en el que l’escultura s’adapta a l’espai i viceversa. Un moviment condueix al següent.

Si els materials parlen per si mateixos, creen estructures físiques; la intenció de l’artista no és tant desubicar objectes o revisionar l’art povera, més aviat la insistència a evidenciar la precarietat com a lloc des del qual proposar a partir del desig i la praxi. Els materials ens recorden els vincles que tenen amb nosaltres i Lucía es relaciona amb l’escultura reescrivint aquests vincles, des de baix, a través, buscant altres narratives possibles. Una investigació de processos escultòrics en el que el trencament i l’error funcionen com indicadors de la part central del treball i que es resolen en una espècie d’ecología personal.

Un present continu durant el qual es busca l’establiment de possibles relacions (formals, experiencials, textuals), acumulació, documentació i arxiu, per anar configurant peces que celebren el soroll amorf en tots els seus sentits i es resolen en una espècie d’ecologia personal.

En resum una pràctica dins del marc de l’art contemporani com a exercici que tracta de col·lapsar les activitats de fer i de pensar en un sol instant present. Un quefer que té com a interès principal comunicar l’escultura com una possible manera d’experimentar la realitat.

Exposicions anteriors: Fundación Fita and Casa de la Cultura de Girona (2013); Filmoteca Regional de Murcia Francisco Rabal, The Private Space, Local Project Art Space. NY (2012); Window to Spain. Pragda. Big Screen Project. NY, Macba Esteu a punt per a la televisió? Vídeos que no pasan por el tubo (2011); Galeria H2O and Casa Asia con Bac!(2010_2011); Larraskito, Bilbao (2009); VAD de Girona(2007); Triennale de Milan. Galeria Aulenti, Il diavolo nel focolare, Vª Bienal de Arte Contemporáneo de VIC y en D/ART/ Sydney, Australia (2006).

lucia.c.pino(at)gmail.com

http://luciacpino.com

LUCIA_C_PINO_12_15.compressed-1

lucia_c_pino_hangar

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. CERRAR