Paratext 16 amb Rafael Perez Evans, Ali Yerdel y Eliana Beltran

Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions dels artistes residents 
a l’Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals, sempre en
 dimecres, de 19.00h a 21.300h. Diversos artistes presentaran en diferents formats 
projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb
 el propòsit de possibilitar la interacció amb els propis artistes.

La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 26 d’abril a Hangar a la Sala Ricson, a les 19h.

Els artistes presentaran els seus projectes:

Rafael Pérez Evans

Artista espanyol/galés. Viu i treballa a Barcelona, Espanya. Rafael és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Goldsmiths a Londres, Regne Unit.

Les seves obres han estat exposades a Mèxic, Rio de Janeiro, Sao Paulo, O.S.A, Londres, Berlín i Madrid.
A través de l’ús de l’etnografia i la recerca, excava i desenterra històries perdudes, notícies, imatges i rumors locals. Aquests després són re-elaborats en instal·lacions que utilitzen fotografia, imatges oposades, vídeo, objectes i pintura, els quals ens distancien de les seves fonts i al seu torn entelen els seus continguts, portant a la superfície alguns dels problemes inherents a la lectura d’una narrativa.

Com a “arqueòleg d’Occident”, ha estat treballant i vivint en països com Mèxic, Estats Units, Cuba i Brasil, on ha treballat des d’una certa nostàlgia occidental vers un passat més nu, creant obres i extraient material per després reconstruir a Europa, trobant en aquest procés una ansietat post-colonial que envolta la seva pràctica.

En les seves “excavacions” ens trobem amb diversos llocs i llocs de recerca, un exemple d’aquests és la història de les plantacions de canya de sucre a Brasil, les quals entrellacen economia, terra, treball, colònies, de les quals el fantasma – espectre segueix estant present.

De vegades la seva arqueologia té com a inquietud el desenterrar històries locals peculiars, on els resultats de les excavacions poden portar algun qüestionament més sobre com ens relacionem amb la jerarquia de la informació, aquella que rebem en relats, la història i en els rumors.

Rafael ha finalitzat al 2011 una residència a Sassafras, Liberty, Tennessee EE.UU, al 2012 va co-dirigir Romita 26 Art Studios a la Ciutat de Mèxic, a més de completar al 2014 una residència en els estudis Red a Sao Paulo. Ha ensenyat fotografia a la Universitat de Rochester (Regne Unit), la seva pel·lícula Cruising Tavernes es va projectar a festivals de cinema internacionals, ha dirigit Alt Residency en la jungla al centre de Brasil, i també és part dels projectes Despina i Gazua a Rio de Janeiro.

www.rafaelperezevans.com

 

Ali Yerdel

Ali Yerdel és un arquitecte d’interiors expert en nous mètodes de prototipatge, parametrització i algorismes generatius per a aplicacions arquitectòniques, espacials i relacionades amb els usuaris. Així mateix, és un experimentalista interessat en end effectors robòtics i màquines per acumular noves metodologies de fabricació. Al 2010, ha completat el grau de llicenciatura a la facultat de Belles arts, Arquitectura d’Interiors i Disseny Ambiental en la Bilkent University, a Ankara. Després de treballar dos anys a Istanbul, s’ha traslladat a Barcelona on ha dut a terme el seu màster l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya. A l’estudi Digital Tectonics/Fabrication Ecologies Studio. El seu projecte ha guanyat el Experimental Robotic Craft Award. Amb el projecte Stigmergic Fibers, s’han introduït robots KUKA, les tècniques modernes d’aplicació de materials antics per crear morfologies emergents que transcendeixen els processos tradicionals. Després, ha realitzat un projecte de tesi a la IAAC/Open Thesis Fabrication sobre “Sonic Environment frequencies parametrization and digital fabric form works, Orchestra of frequencies”. Recentment, ha acabat un altre màster en Disseny Avançat i Arquitectura Digital a la Elisava, Universitat Pompeu Fabra. Allí l’equip del projecte ha desenvolupat un sistema pneumàtic proliferat que pot ser controlat a través d’inputs digitals, que condueix a un projecte sobre moviment cinètic a través de la manipulació d’inputs.

Els projectes als quals treballarà durant la seva residència a Hangar, proposen activar certs sistemes oberts i cicles sostenibles per crear un catàleg de sistemes de construcció i habitacions energèticament eficients per a persones que necessiten una habitació o un producte i poden emprar els materials que troben al seu voltant. Les condicions estàtiques es converteixen en cinètiques incrustant un un codi digital i proporcionant una varietat d’opcions segon els seus usos. I quan acaba la necessitat, pot reincorporar-se en la seva pròpia closca o decidir de collir més energia, d’aquesta manera pot florir una altra vegada quan faci mancada. Aquesta nova família de criatures seran les noves màquines a interactuar amb l’usuari per aprendre i adaptar-se a les condicions. Una nova relació translúcida emergeix de la interacció. Per entendre com un hàbitat o una estructura que pot respondre a una certa condició pot recollir dades i ensenyar-nos patrons i bucles segons el seu límit d’acció. Com respondran a l’usuari i com l’usuari serà capaç de reconèixer-los a través de les seves pròpies necessitats.

http://airlabs.es/

Eliana Beltrán

Va estudiar arquitectura a la Universitat Pontifícia Bolivariana de Medellín (2006), va realitzar el seu projecte final de carrera en la línia d’aprofundiment: teoria, crítica i projecte. És baterista, va realitzar un curt pas pel conservatori de música de la Universitat Eafit amb èmfasi en percussió simfònica (2012) i es va dedicar a descobrir l’instrument de forma autodidàctica com a integrant de projectes musicals de cort experimental de l’escena alternativa nacional colombiana (2005-2014). Co-fundarora de l’estudi d’arquitectura Ctrl+G lab (2009). Membre del hackerspace Unloquer (2010-2013) i altres grups i formes de treball col·laboratiu que li han permès navegar entre límits disciplinaris i institucionals. Interessada a treballar des de l’espai-oposat o llocs amb una lògica aparentment establerta, l’exploració de la idea d’espai en l’art, l’experiència de l’arquitectura des de la percepció sonora, la interrelació cos-espai, el desenvolupament de les seves pràctiques espacials estan derivant en distintes formes de producció i accions. Actualment es troba escrivint la seva tesi pel Master en Art Sonor de la Universitat de Barcelona (2015-2017) i recentment és membre del col·lectiu Sons de Barcelona.

Exposicions col·lectives, premis, residències:

Festival Zeppelin /Centre Cultura Contemporània de Barcelona, (2015); Loop Festival/ Exposició col·lectiva de treballs dels estudiants del Màster en Art Sonor (2015); Festival Yavería, Bogotá (2014); Festival Centro, Bogotá (2014); 43 Salón (Inter) Nacional d’Artistes, Medellín (2013); Plecto Galería, Snack Medellín (2013); Museu d’Art Modern de Medellín (2010); IX Festival Internacional de la Imatge, Universitat de Caldas, Manizalez (2010). Menció d’honor projecte arquitectònic XXIII Biennal Nacional d’Arquitectura Colombiana 2012; Primer lloc Concurs Públic Nacional en Arquitectura i urbanisme Alcaldia de Medellín 2009; Primer lloc Concurs de Jardineria Sostenible, II Biennal de Canàries en Art, Arquitectura i Paisatgisme Espanya 2009; Primer lloc Concurs Públic Internacional d’Arquitectura, Urbanisme i Paisatgisme, Escenaris esportius/Jocs Sud-americans IX edició, Medellín 2008, entre uns altres.

http://elianabeltran.info

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. CERRAR