PARATEXT nº11 amb Tatiana Muñoz Melo, Cuadrado pero Calvo, Roc Jiménez de Cisneros, Tuba Köymen

Imatge_Capçalera

Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions dels artistes residents 
a l’Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals, sempre en
 dimecres, de 19.00h a 21.00h. Diversos artistes presentaran en diferents formats 
projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb
 el propòsit de possibilitar la interacció amb els propis artistes.

La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 27 de juliol a Hangar a la Sala Ricson, a les 19h.

Els artistes presentaran els seus projectes:

Cuadrao pero Calvo

Cuadrao pero Calvo son un duo artístic format per Judit Cuadros i Sandra Calvo, estudiants del grau Arts i Disseny a l’Escola Massana.

Cansades de projectes acadèmics on gairebé sempre es pretenen abordar temàtiques massa generalistes, van decidir prendre les incongruències que els ofereix la quotidianitat com a base per desenvolupar narratives visuals.

Presentació teatralitzada on explicaran el nou concepte d’art cutremporáneo, el seu naixement, les seves bases i les seves característiques. Judici en directe on les components del duo justificaran la seva obra amb una regla del Abacus. A més, en exclusiva per a Hangar: el nou hit Dos calvos en el gym.

Roc Jiménez de Cisneros

El resultat d’una residència al taller de Befaco, un mòdul de síntesi de palmes expandida per ampliar una caixa de ritmes analògica Roland TR-606 controlada per ordinador. Roc Jiménez de Cisneros (Barcelona, 1975) és artista i membre del grup de música per ordinador EVOL junt amb l’escocès Stephen Sharp. El seu treball conjunt gira al voltant de la distorsió del temps, l’espai i alguns dels estàndards de la cultura techno. La seva obra ha estat publicada en discogràfiques internacionals com Editions Mego, Diagonal, Entr’acte o Presto!?.

http://vivapunani.org

Tatiana Muñoz Melo

Sóc en mig d’un complex de fàbriques la majoria abandonades, un reducte supervivent enmig de la gentrificació i especulació immobiliària que l’antic barri obrer del Poblenou ha viscut durant els darrers anys.

En els edificis i el terra queda el rastre del temps i dels anys viscuts.

Durant la meva estada a Hangar he pogut començar una investigació sobre un dels materials que em semblen més fascinants: l’argila.

Els fonaments del projecte són, d’una banda, l’estudi del nostre passat en què les mans i la relació amb la terra havien estat l’eix central de la vida i de la creació; i, de l’altra, fer una mirada al moment present des d’aquella perspectiva.

El projecte és una investigació sobre els elements que constitueixen la ceràmica: la terra, l’aigua, el foc i l’aire, les maneres de construir i els coneixements de la ceràmica que he anat adquirin.

La idea central del projecte és transformar aquesta matèria primera en forns d’argila d’alta temperatura, una font d’energia que en primer lloc genera escalfor i que com les màquines autoreplicants s’amplifica a mesura que vas construint. La idea és poder coure els contenidors on menjar i cuinar i també els maons amb què poder seguir construint i aprofitar l’energia que genera el forn per, per exemple cuinar.

Reprendre el que s’ha fet tota la vida i explorar-ho ara. Sota els edificis urbans hi ha argila.

La cuina és l’essència de l’habitar, en relació al temps i al treball amb les mans. Les estructures que vull desenvolupar, transformen la matèria que s’utilitza de maneres diverses.  Depenent de com barreges l’argila i com la tractes es converteix en una estructura, en material refractari, en contenidor per menjar cuinar o emmagatzemar.

En definitiva, es tracta d’una recerca de les propietats de la matèria i com poder controlar-les i utilitzar-les. Els forns com a font d’energia i laboratori d’experimentació i transformació.

Per difondre el projecte, vull inserir-lo dins el moviment contracultural del DiY o DoWO i penjar la recerca i unes senzilles instruccions amb explicacions bàsicament gràfiques a la xarxa. De manera que qualsevol persona, en qualsevol lloc del món pugui construir-se la seva font d’energia utilitzant els materials primers que es poden trobar a quasi tot arreu: la terra, l’aigua, el foc i l’aire.

Tuba Köymen

Artista i dissenyadora que viu i treballa a l’àrea metropolitana de Dallas / Fort Worth. Ella va néixer a Turquia i es va graduar al 1995 en el departament de disseny gràfic a la universitat de Bilkent. El 1999 se li va atorgar un MFA en fotografia i imatge digital, al Maryland Institute College of Art.

L’art de Köymen presta atenció sobre la naturalesa humana, oferint escenes de la vida quotidiana a través dels mitjans de comunicació de la fotografia i de la foto en instal·lacions. Treballa mitjançant tota la gamma de processos fotogràfics – Alternatius a les tecnologies digitals – Köymen treballa sobre les qüestions derivades en contexts concrets, la cultura i la interacció social. El seu punt de vista és humanista i universalista; es refereix a aquests temes com un territori comú per a tots els éssers humans.
Köymen ha tingut exposicions individuals locals e internacionals en museus i galeries, incloent el centre d’estudis documentals a la universitat de duke, fàbrica de la Llum (Carolina del Nord), la universitat d’Austin (Sherman, Texas), i el centre museu línia bakú, (Azerbaidjan). Ha organitzat exposicions de fotografia i art – incloent la Biennal d’Istanbul – i ha participat i dirigit tallers, projectes de col·laboració, i exposicions col·lectives nacionals e internacionals.

http://tubaoztekin.net/

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies