INFRA3_Cap a una infraestructura mancant: Poétiques i polítiques del emmagatzematge i l’ús circular
Poètiques i polítiques del emmagatzematge i l’ús circular és un grup de recerca-acció reunit entorn d’una preocupació generalitzada per l’emmagatzematge que té conseqüències a múltiples nivells en el sector artístic. En l’àmbit ecològic, suposa la destrucció d’exposicions i obra artística que no poden ser reutilitzades. En l’àmbit institucional i logístic, interpel·la la capacitat dels museus per a augmentar les seves col·leccions i conservar-les adequadament. En l’àmbit creatiu, modifica els llenguatges artístics, que reforcen solucions modulars i comencen a decidir la seva materialitat i escala en funció de les dificultats d’emmagatzematge futur. Tots aquests factors estan fent que molts artistes ja no pensin en la patrimonialització per sempre i produeixin obres que no aspiren a ser conservades, gest que contrasta amb la base patrimonial de la nostra cultura artística. També donen lloc a una sèrie d’estratègies informals d’especejament, destrucció i reciclatge entre obres d’un mateix artista o entre diferents artistes. Finalment, estan abocant a consideracions pràctiques més generals sobre la sostenibilitat aplicada al context artístic, la confrontació amb la sobreproducció o la necessitat d’imaginar alternatives realistes al postulat del creixement indefinit. A partir d’aquestes constatacions ens proposem pensar si és possible intercalar un espai-temp d’emmagatzematge a la cadena que va del moment de recerca i producció a l’espai de col·lecció i conservació. Com funcionaria? Què propiciaria? Això convoca, al seu torn, qüestions que afecten més singularment l’economia de l’art, com la relació entre emmagatzematge i propietat. Si la col·lecció és l’emmagatzematge ideal, quina relació podríem establir amb obres que conservem temporalment sense ser propietaris? Que poètiques i polítiques de la proximitat es podrien plantejar?
Poètiques i polítiques del emmagatzematge i l’ús circular sorgeix a la fi de 2022 inspirat en els grups de recerca acadèmics o científics. De la mateixa manera que els grups de recerca pertanyen a centres de recerca que emmarquen conceptualment un objecte d’estudi, aquest grup dinamitza i aprofundeix un marc de reflexió plantejat des de l’entorn d’Hangar. El grup està constituït per tres artistes invitades (David Bestué, Lucía C. Pino i Francesc Ruiz), acompanyades estretament per part de l’equip del centre. Totxs tres tenen en comú que la seva trajectòria ha implicat la confrontació amb l’ús circular, la distribució anòmala, la descomposició expositiva i les seves condicions de reproducció, conservació i reorganització material.
*
David Bestué és un artista visual i escriptor interessat en la relació entre text, escultura i arquitectura. Ha presentat exposicions individuals i és autor de diversos textos dedicats a l’escultura i a la relació entre l’arquitectura i la poesia. També ha publicat homenatges a referents importants de l’arquitectura espanyola i estudis sobre la història recent de l’arquitectura i l’enginyeria a Espanya. Ha publicat llibres sobre Enric Miralles, Viaplana i Piñón o El Escorial. Un altre dels seus focus d’interès és la relació entre l’escultura i el llenguatge, patent en algunes de les exposicions individuals com ROSI AMOR, al Museu Reina Sofia (Madrid, 2017), Pastoral, a La Panera (Lleida, 2021) o Aflorar, Museu Jorge Oteiza (Alzuza, 2022). També ha comissariat exposicions com La plaça, a l’espai públic de l’Hospitalet de Llobregat (2019) i El sentit de l’escultura en la Fundació Joan Miró (Barcelona, 2021).
Lucía C. Pino és artiste i escritore. Investiga la sensualitat i el desig com a eines emancipadores i de transformació posant el focus en l’escultura. La seva pràctica tracta de sumar-se a processos que subratllen potencialitats estètiques i de significat diverses, apuntant cap a la capacitat que té qualsevol entitat per a mutar i transformar-se. La seva obra s’ha mostrat en a Albarrán Bourdais, Madrid; Artiatx, Bilbao; Bethanien, Berlin, L21, Mallorca; CC Blanquerna, Madrid (2022); Elba Benítez Schneider Colao, Madrid; La Capella, BCN (2021), Arco, Madrid 2022, 2020, 2019); La Casa Encendida, Madrid (2022, 2021), Can Felipa, Barcelona (2022, 2020, 2015), Ana Mas Projects, BCN, (2021, 2015), Luis Adelantado, VLC, Dilalica, BCN (2020); Et-hall, BCN (2020, 2017); CCCC, VLC (2020, 2017); COAC, BCN (2019, 2016); Galería Heinrich Ehrhardt, Madrid (2018); Espai 13 Fundación Miró, BCN; Espositivo, Madrid; Bólit, Girona (2018); Arts Santa Mónica, BCN (2017).
Francesc Ruiz parteix del còmic com a material històric per a generar històries que revelin el que construeixen diverses modalitats identitàries. El seu treball recent observa intensament la imatge de la logística, la gestió dels fluxos i la distribució. Ha exposat individualment a EACC Castelló, CA2M (Madrid), Oslo Pilot (Oslo), IVAM (València), Gasworks (Londres), Centre d’Art la Panera (Lleida), Contemporary Image Collective (el Caire), MNCARS (Madrid). I de manera col·lectiva en la Biennal de Göteborg 2017, Els Subjectes (Pavelló Espanya a la Biennal de Venècia 2015), Arqueològica (Matadero, Madrid), The Last Newspaper (New Museum, Nova York) o To Ilustrate and Multiply: an Open Book (The Museum of Contemporary Art of Los Angeles – MOCA, Los Angeles).
Imatge: Anna Manubens – cONcErn, 2023
Amb el suport de:
