PARATEXT nº7 amb Germán Portal Garbarino, Paulina Silva Hauyon, Marco Noris

Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions dels artistes residents 
a l’Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals, sempre en
 dimecres, de 19.00h a 21.00h. Diversos artistes presentaran en formats no convencionals 
projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb
 el propòsit de possibilitar la interacció amb els propis artistes.

La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 11 de novembre a Hangar a la Sala Ricson, a les 19h.

Els artistes presentaran els seus projectes:

Germán Portal Garbarino

La seva pràctica es desenvolupa bàsicament en el camp de la pintura, la utilitza com un procés de customització d’imatges i narratives, així com un registre d’accions quotidianes, efímeres i domèstiques.

El seu treball consumeix formes i les reprograma mitjançant el mitjà tradicional, com es la pintura. En el seu procés utilitza normalment objets trouvés, fotografies domèstiques, així com objectes del seu entorn més proper. La seva obra presenta una sèrie de relats propis i altres aliens o anònims, on es barregen amb esdeveniments casuals, domèstics o absurds que transcorren o que provoca el seu entorn.

El seu treball actual planteja normalment una alteració, manipulació i resituació dels elements estranys o compositius. Aquestes alteracions es plantegen com un procés de desfamiliarització i estranyament produït i buscar en l’espectador, i com una forma de prendre consciència davant una situació de saturació i de sobreinformació.

Paulina Silva Hauyon

Paulina Silva és llicenciada en Arts Visuals per la Universitat Finis Terrae de Santiago de Xile i Màster en Investigació en Art i Creació de la Universitat Complutense de Madrid. Ha obtingut les següents beques: Fundació Botín (Taller Perdent el nord amb Julie Mehretu. Santander, Espanya, 2015), Capacete (Universidade de Verao. Rio de Janeiro, Brasil, 2013), AECID (Residències en Red Fundació d’Art Contemporani. Montevideo , Uruguay, 2009), CC Rojas-UBA (Clínica d’Arts Visuals. Buenos Aires, Argentina, 2007), Fons Nacional de les Arts (Taller Lectures en art. Buenos Aires, Argentina, 2006).

Ha realitzat mostres individuals a: Biblioteca de la Universitat Complutense de Madrid (2014), Mercat Jesús del Gran Poder (Madrid, Espanya 2015), Galeria Die Ecke (Santiago de Xile, 2012), Galeria Foster Catena (Buenos Aires, Argentina, 2011 ), Galeria 713 (Buenos Aires, Argentina, 2007). També ha participat de mostres col·lectives a diferents espais com Villa Iris de la Fundació Botín (Santander, Espanya, 2015), Galeria Gabriela Mistral (Santiago de Xile, 2014), EAC (Montevideo, Uruguai, 2013), Galeria Luis Adelantado (València, Espanya, 2013), Galeria George Philippe & Natalie Vallois (París, França, 2013), Galeria Sicart (Barcelona, ​​Espanya, 2011), Centre d’Art Tecla Sala (Barcelona, ​​Espanya, 2010), Fons Nacional de les Arts (Argentina , 2009), Fundació d’Art Contemporani (Montevideo, Uruguai 2009), Mac Badia Blanca (Badia Blanca, Argentina, 2008), Museu Castagnino (Mar del Plata, Argentina, 2006), Museu Nacional de Belles Arts (Santiago de Xile, 2001 ), Galeria Marta Traba (Sant Pau, Brasil, 2001) entre d’altres.

Marco Noris

La seva exploració neix a les esquerdes d’un món en ruïnes i recorre un dens entramat de camins entre runes i abandonaments.  La seva obra és un promptuari de l’enfonsament, un compendi de ruïnes materials i morals. En aquest context es desenvolupa el seu treball sobre refugiats i exiliats, un projecte que neix de les restes d’un antic camp de concentració i que parla d’absència, de memòria i d’oblit i del anihilament de l’ésser humà, de la seva identitat i dels seus valors.

Més enllà d’algunes incursions en el món de la fotografia, del collage, de la instal·lació i del vídeo, la seva pràctica es desenvolupa principalment en el camp de la pintura, disciplina que li permet un treball més directe i visceral. Usa els codis visuals tradicionals – i gairebé arquetípics – de la pintura a l’oli com palanqueta per entrar en la consciència de l’espectador, fent-bascular entre el presagi i el dol. En aquesta distorsió temporal, escenaris post-apocalíptics, ruïnes del passat, indicis de futurs desastres i memòries de tragèdies es confonen i s’entrellacen conformant així una genealogia cíclica de la catàstrofe.

En aquest diàleg de llums i ombres entre passat i present es defineix la contemporaneïtat del seu treball, la seva resposta a les tenebres de l’ara. La seva investigació sobre el passat és l’ombra de la seva interrogació sobre el present, preocupat per la fragilitat del nostre sistema i per la vulnerabilitat d’una humanitat lliurada a cegues a les sirenes triomfals del progrés.

 

Col·laboren:

logos

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies