Soledad Córdoba
Còrdova Soledad
Soledad Córdoba (Avilés, 1977), artista i doctora en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid. La seva formació i investigació artística ha estat recolzada a través de beques i estades amb residència a París (Cité Internationale Universitaire de París), Londres (TATE Britain, The Hyman Kreitman Research Centre), Madrid (Casa de Velázquez) i Barcelona (Hangar, Centre de produció d’arts visuals i multimèdia). La seva trajectòria artística està avalada per diversos premis de Fotografia i Arts Plàstiques cal ressaltar entre d’altres, el primer premi de Fotografia El Cultural del diari El Mundo, el primer premi d’Arts Plàstiques de la Fundació Universitat Complutense, el Certamen d’Arts Plàstiques de la UNED i el Certamen Joves Creadors de l’Ajuntament de Madrid.
El seu treball està present en nombroses exposicions individuals i col·lectives d’àmbit nacional i internacional entre els quals destaquen, l’Institut Cervantes de Chicago, Alburquerque, Roma, Nàpols, Palerm, Tetuan, Fes, Rabat i Casa Blanca, l’Ambaixada d’Espanya a Washington DC (EUA), Centre Niemeyer (Avilés), Museu de Belles Arts d’Astúries (Oviedo), Museu Barjola (Gijón), Laboral Centre d’Art i Creació Industrial (Gijón), Fundació Espais d’Art Contemporari de Girona, Sala Kubo Kutxaespacio del art (Donostia), el Cercle de Belles Arts de Madrid (Madrid), La casa Encendida (Madrid), Espai Cultural Conde Duque (Madrid); ha participat en Festivals Internacionals com PhotoEspaña, Mirades de Dones 2013 o la Nit en Blanc de Madrid i en fires internacionals d’art contemporani com ARCO, Art Lisboa, FotoFever Paris, MADRIDFOTO, Estampa, SAWB Art Fair, Art Santander. També compta amb la presència d’obra en prestigioses col·leccions d’institucions públiques i privades.
“M’interessa la fotografia com a mitjà per transmetre i representar noves realitats i com a eina per llançar interrogants sobre l’existència de l’ésser humà.
Amb la meva obra exploro els territoris de confusió on conflueixen les fronteres de la realitat i la ficció, el comprensible i el sobrenatural, el bell i el sinistre, el conegut i el estrany. També m’inquieta la relació que tenim amb els elements de la natura i valoro el fantàstic com una forma de transcendir al nostre ésser.
Per això represento llocs on tot és possible, paisatges reals que estimulen la creació de noves realitats o llocs que conviden a la reflexió dins la nostra realitat diària.
Tota la meva obra se centra en la idea transcendir la realitat a través de la poètica de la imatge amb fotografies despullades de la seva particularitat, llocs, escenaris i personatges (autoretrats) sostrets de tota definició objectiva però sí convertits en signes, nodes i enllaços per un univers que es desprèn de la realitat i que es fusiona amb l’imaginari, el poètic i el evocador. La meva obra discorre propera als estats onírics, amb una clara intenció de crear poesies visuals on la bellesa, el silenci, el dolor, la por, la incomunicació i la recerca són presents.”
