Diego Pujal
Buenos Aires, 1971
Període de residència: gener 2008 – desembre 2009
Diego Pujal sol usar grans teles de fons monocromàtic dominades per una forma solemne, única, totèmica. O més aviat una no-forma simplement apuntada, amorfa, orgànica, càrnia i desitjosa de trencar la seva obligada bidimensionalitat però incapaç d’aconseguir-ho. Una cosa que funciona en el pla pictòric com un significant premonitori, perplex i ambigu d’una cosa que s’ofereix i es resisteix sense arribar realment a constatar-se. Un misteri visual que convida a aquell que mira a una una mena de limbe interpretatiu –de lloc intermedi i impossible– en el qual la finalitat (el suposat missatge al qual aspirem accedir) es confon amb el medi (el vehicle d’accés).
web(at)diegopujal.com
